(I he agafat aquesta foto perquè encara hi sortia prou bé)Me miro el pecho
y me doy cuenta
que no relleno todo el sujetador.
Me miro al espejo
y me sobro entera,
querría ser otra.
Me toco el cuerpo,
me investigo y encuentro
imperfecciones mil.
Y es un rato largo después
cuando me doy cuenta
que quizá eso no importe.
Que el hombre que me haga
sentir azul
verá a través de mis ojos,
olerá mi alma
y mi interior,
y no hará falta el tacto
para rozarnos
o para hacer el amor,
que seran las albas que me regale
o las lunas que me traiga,
los almuerzos en la cama
o los calcetines del revés
los que tendrán razón.
Que cuando estemos a solas,
nos desnudaremos la ropa,
y cuando nos amemos,
nos desnudaremos el cuerpo.
Y sólo nos importará el aliento,
y me doy cuenta
que no relleno todo el sujetador.
Me miro al espejo
y me sobro entera,
querría ser otra.
Me toco el cuerpo,
me investigo y encuentro
imperfecciones mil.
Y es un rato largo después
cuando me doy cuenta
que quizá eso no importe.
Que el hombre que me haga
sentir azul
verá a través de mis ojos,
olerá mi alma
y mi interior,
y no hará falta el tacto
para rozarnos
o para hacer el amor,
que seran las albas que me regale
o las lunas que me traiga,
los almuerzos en la cama
o los calcetines del revés
los que tendrán razón.
Que cuando estemos a solas,
nos desnudaremos la ropa,
y cuando nos amemos,
nos desnudaremos el cuerpo.
Y sólo nos importará el aliento,
13 comentaris:
ai, poeta! quants somnis!
Ai, poeta! i doncs, com m'agraden aquests somnis!
I ja saps que, si els somies és perquè rrens la capacitat de fer-los realitat...
""Que cuando estemos a solas,
nos desnudaremos la ropa,
y cuando nos amemos,
nos desnudaremos el cuerpo""
Ho he trobat fantàstic !!!
I tot d'un color blavós...
Estic amb l'Assumpta...Sublim!
Això que expresses és molt important. A molts no ens agrada com som, però aprenem a acceptar-nos, i sobretot ho fem quan algú ens demostra les coses que tenim que pot costar de percebre, però que en realitat són les més importants.
Les teves paraules sempre ens aporten cap a nous aires de poesia.
Magnífic poema. M'ha encantat aquest tros:
Que el hombre que me haga
sentir azul
verá a través de mis ojos,
olerá mi alma
y mi interior,
y no hará falta el tacto
para rozarnos
o para hacer el amor,
Qui no voldria aquests somnis?
I es que, el que realment compta, és com som, no per fora sinó per dins. Així és com sen's hauria de veure
Escrius molt bé, de debò.
:)
Des de el meu raconet del bar dels Poetes et miro..no entenc que vulguis ser una altra si els meus ulls no veuen cap imperfecció.... que tan sols t'importi en aquell moment l'ale es tant bonic....
Cèlia, tant de bo es féssin realitat...
Espero que tinguis raó, Carme!
Gràcies, -assumpta-, diria que també es el meu fragment preferit!
Cara, moltissimes gràcies, Joana!
I tant, Xexu, i tant :) Un petó
Nous aires, Cesc? Que bé, sembla que en el fons això de NeoPoeta encara serà veritat i tot! :D
Me n'alegro que t'hagi agradat, myself, perquè és per a vosaltres que l'he escrit :)
Gràcies pel doble afalac, Ballarina. Ets un sol, espero que t'ho diguin molt sovint! :D
I hi ha alguna cosa més que hagi d'importar sinó l'alè i l'ànima, mon? Veig que pensem igual :)
Pues ja saps, a rentar-se les dents XD
Els primers versos m'han paregut terrorífics. Els següents m'han fet pensar que, potser, la bellesa no és qualitat, és perspectiva. I això val tant per a l'exterior com, sobertot, per a l'interior.
No sé si m'explique.
Si, RP, i després a dormir! (Bona nit truja!)
Jeroni, i tant que t'expliques. I a més, tens tota la raó :)
Publica un comentari a l'entrada