10 de nov. 2008

Good night, and cover yourself up


[per a en Xexu

Ets aquí, amb mi,

ja no has de patir.

Busca allò que et falta,
equilibra la balança,
una porta s'obre quan una altra es tanca,
lluita per no ser un més
en la llista dels caiguts.

No et preguntes el perquè,
però dónes voltes al llit,
i només pots dir a la lluna,
"Tapa't, i bona nit...
ja n'hi ha prou per mi"

Però... ets aquí, amb mi,
ja no has de patir.

Torna el maig traïdor
i es quedarà un temps, m'ho ha dit,
però respira, respira,
i inspira, el món es mou,
allò vell és nou,
no pensis en demà
i agafa-ho tot al vol,
no agafis el paraigües si plou,
tenim assecadora a cobro revertido
i un company molt divertido,
noies, nois, poetes, gats,
una colla, tots plegats,
no et volem trobar a faltar.
I per això... ets aquí, amb mi,
ja no has de patir.

I algú que toca i escriu,
diu:

"It's hard to hear but it's true,
there's nothing you can do,
so smile, smile...

Tomorrow you can die
but now you're alive,
so smile, smile...

Come with us, it'll change
we are the second chance,
so smile, smile...

Keep on smiling, little man,
soon you're gonna understand..."

I molt prompte, recordant,

serà un malson distant...

6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quina ilu! M'agrada aquest poema per en Xexu, aix! Mira diga'm bleda, però m'ha fet tanta il·lusió com si hagués estat per a mi. I és que en Xexu, s'ho mereix tot.

Una abraçada a tots dos.

Carme Rosanas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sergi ha dit...

Neo... com vols que respongui a això? Més que somriure, tinc els ulls vidriosos i molls. Això que has escrit és tan especial... No tinc paraules, només puc agrair-t'ho, però no sé com. Resulta difícil d'entendre com gent amb la que no ens coneixem ens pot fer sentir tan especials, tan estimats, i no és el primer cop que em dones una alegria d'aquestes. Tens un lloc al meu cor, de veritat, els meus amics s'han bolcat en mi, però aquest poema és una cosa que només algú com tu pot fer. No canviïs mai, vals tot un món. Gràcies, de veritat.

Ei, me'l puc copiar i posar-lo pel blog? M'agradaria molt.

NeoPoeta ha dit...

Carme, i tant que s'ho mereix tot :)

Xexu el poema es un regal. És tot teu. Pots quedar-te'l, copiarlo, escriure'l, cridar-lo, cremar-lo, trencar-lo, menjar-te'l, penjar-lo, bé, fer el que vulguis amb ell. Perquè per això ha estat creat. Tu també tens un lloc al meu cor :)

J.M. ha dit...

"It's hard to hear but it's true,
there's nothing you can do,
so smile, smile..."
O també allò de: "No et prengues la vida massa seriosament. Al cap i a la fi, no en sortiràs viu".
No?

Jobove - Reus ha dit...

Si poses juntes dues gotes d'aigua,
veuràs com al moment
correran l'una a l'altra, alhora empeses
pel mateix moviment.

Su vull gosar-me en la radiant mirada,
ni un sol cop t'he mirat
que a aixecar los ulls, tu també alhora
no els hages aixecat.

Per ço quan, sol en ma deserta cambra,
pens en tu, amor diví,
me dic: -Qui sap, en sa aromada alcova,
qui sap si pens en mi!