14 de set. 2008

Feliç Primer Aniversari


I jo que creia
que no aguantaria
i que els dies passarien
i pesarien...

I jo que creia
que al cap de dues setmanes
el bar ja estaria
tancat...

I jo que creia
que em llegiria
només jo i algun
amic...

Però, ai las!
Incrèdula de mi,
tinc alguns que altres lectors
un bar obert les 24 hores
i un any a l'esquena...

Moltes gràcies a tots per fer-ho possible!

En especial per a...

Bernat-Penat, Ares, Iarma, Uribetty, Xexu, Kena Xe, Boira, Té La Mà Maria, Mr. Jau, Carme, Red Pèrill, Joan Calsapeu, Lucien Chardon de Rubempré, i a tots aquells que us entesteu en llegir i no deixar mai cap comentari... Manifesteu-vos, que avui es dia de festa!

I si teniu la sensació que falteu a la llista de dalt... Es que no em deixeu prous comentaris ;) Així que si em llegiu, doncs comenteu, encara que sigui per dir que es una poesia pèssima! Però, d'aquesta manera, almenys aprenem els dos :)

8 comentaris:

Uribetty ha dit...

Convides a ronda, no? :P
Felicitats per l'any i espero gaudir de molts més.

Un petó ben dolç.

XeXu ha dit...

Doncs tot i ser a la llista, igualment comento, moltes felicitats per aquest any, i ja veuràs que ni te n'adones i ja estàs celebrant el segon. Ei la foto que has posat és xulíssima.

Marta ha dit...

Bonicaaa!!! Felicitats per l'any del bar :P
Doncs jo soc dels que llegeixo i mai deixa comentari, bàsicament perquè no se que dir :P
Un petonàs i fins aviat.

Marta (SXIII)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

moltes felicitats

petons

Red Pèrill ha dit...

Uououououououououo.... gramola, ets la revelació de l'any XD

Si no tingués germana t'adoptava (?¿)

jesúsb ha dit...

felicitats, bonica, petonets i una abraçada d'aquelles de canalla

JOAN CALSAPEU ha dit...

Per molts anys, Neopoeta! Un any de poesia és un any de resistència, que per als teus lectors és agraïda, perquè el pinso és llaminer, el pa que s'hi dóna és bo i el mam trascola bé. Ja saps que la poesia és addictiva, i que el còctel blog + poesia multiplica per dos l'addicció. Bo i així, la resistència és dura -però terapèutica, i bonica. Petons!

Nemo ha dit...

Muchas felicidades, aunque sea con bastante retraso...he estado un poquito ausente.
Muchas gracias por tus ánimos y tu apoyo en mi blog. Te digo lo mismo...adelante y a por el segundo año!