i no et deixo en pau,
i em faig una xic la tonta
i et molesto,
i em faig notar
i gairebé t'emprenyo.
Potser arriba un punt
que no m'aguantes,
que m'envies a la merda
o em fas callar.
Però llavors,
clar,
em somrius.
I tot allò que em preocupa,
tot allò que penso haver fet
malament...
S'envà.
I em torno pesada,
molesta,
emprenyadora,
xerraire
i em faig notar.
Perquè sé que em guanyo un somriure
cada cop que em fas callar.
"Sweet like a smile"
...i, tot i així, no deixa de ser dur sentir que et perdo per ser com soc,
cada cop...
cada cop que em fas callar.
cada cop...
cada cop que em fas callar.
2 comentaris:
Mentre sigui un joc entre els dos, això de fer callar, no hi ha d'haver cap problema. Pot ser el que es diu una broma privada. M'ha agradat molt el poema, és la senzillesa de l'amor feta paraules.
Doncs si "et fa callar" amb un petó de ben segur que val la pena, no? :P
Un petó!
Publica un comentari a l'entrada