3 de jul. 2008


Oh, sí,
he somiat que en un
camp blanc ens besàvem.

He somiat que em necessitaves
com al teu cafè,
com es necessiten el sucre
o els cigarrets...

Em necessitaves com un vici
que no et fa viure
però que et dóna plaer
i et fa feliç.

He somiat,
simplement,
que eres amb mi.

Però al despertar,
carter, el llit era tan buit...

5 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

pregunta-li tu mateixa:

http://www.mattroussel.com/

petonets

isol ha dit...

Me gusta la poesía,esa comparación de ser como el azúcar o el cigarrilo me encantó muy lindo blog el tuyo,Un petó des de Argentina.

Lliri blanc ha dit...

m'agradaria poder asseure'm a beure en aquest bar amb la preciosa companya de les teves paraules...
felicitats

Jesús M. Tibau ha dit...

però el somni ja no ens el treu ningú

Carme ha dit...

No sé pas si necessitar és la millor manera de trobar lka felicitat i l'amor, peròpm si el somni era bonic, aleshores tot val, deixem volar els somnis.