Tinc por
de trobar-te
i trobar-me amb tu
dins un paradís perfecte
que s'acaba.
De reconèixer que t'estimo
i tornar a fer-me mal.
de trobar-te
i trobar-me amb tu
dins un paradís perfecte
que s'acaba.
De reconèixer que t'estimo
i tornar a fer-me mal.
3 comentaris:
les coses que fan por acostumen a ser les que més valen la pena...
per autoconvèncer-me'n ho tinc escrit amb lletres ben grosses a la paret del meu dormitori, jo... ;)
Estic d'acord amb Kena, però també s'ha de donar temps al temps i mirar-s'ho be´ per a no fer-se mal.
Quan fas una relectura de segons què al cap de molt de temps tot adquireix un significat diferent. Però el text no canvia així que els que ho hem fet hem de ser forçosament nosaltres. Un any i deu mesos després tot plegat és igual i diferent alhora. Deu ser que ens fem grans. I hem après algunes coses, encara que fos a base de mastegots.
Un petó ;)
Publica un comentari a l'entrada