18 de juny 2008


Sóc, només,
una part de mi que

cau
cau
c
a
u


i la resta s'ha perdut sota algun
coixí vell.
(Va caure
ja fa molt de temps)

3 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

Si anessis lluny
tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tindria pres
però amb el teu nom faria el meu camí.

Un ram de noies no em fóra conhort
ni la cançó sota el dring de la copa,
vaixells de guerra vinguessin al Port
prou hi aniria, mariner de popa.

Si jo posava la bandera al pal
i era molt alta, t'hi veuria a dalt.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Anònim ha dit...

Ui! regalet de Joan Salvat Papasseit. Que bonic!

Potser et retrobaràs sota un coixí vell, totes les parts de tu s'uniran d e nou, després d e molt de temsp, sota un coixí vell, que aixecaràs amb força renovada per sortir-ne.

Joan Calsapeu ha dit...

Hola, Neopoeta! ENHORABONA!!! Però... ¿on és el poema que t'han publicat? Orienta'm, per favor. No m'estranya gens: jo sé i sabia que la saps llarga i fonda, i que molt molt aviat faries forat. ¿Saps en qui em fas pensar? En la Laia Noguera, de Calella. Als divuit anys va començar a publicar, després va conèixer la Montserrat Abelló... en fi, en el meu blog en parlo. Espero pistes de la meva millor alumna de Poesia contemporània.