18 de juny 2008


Va lligar el que quedava de la seva ànima amb una corda de paper
perquè les llàgrimes vessades un vespre a la platja la poguessin desfer.


I mentre pensava si
realment valia la pena
tornar a estimar,
la brisa salada
va donar-li la resposta.

5 comentaris:

Sergi ha dit...

Espero que la brisa sigui prou sàvia per dir-te que estimar sempre val la pena.

Anònim ha dit...

Ens podem fiar de la brisa salada?

En sap prou ella per adonar respostes?

Potser si que ella besa de nou sempre amb el seu bes suau i salat.

Generador de comentaris obvis ha dit...

L'aire marí el/la va fer sentir millor.

Dani Clemente ha dit...

Simple y concís, pero no cal més, encertat en cada paraula,
genial.

Uribetty ha dit...

M'ha encantat!
Un petó ben dolç.