Em mires com la nit
mira les estrelles,
amb una necessitat
exhasperant,
no expressada,
una encessitat que no m'expliques
i que m'amagues.
Em mires com les flames
a la llenya.
Sóc el que fa
que tu siguis.
Tens por de les hores
que avancen,
i dels sentiments
que amb elles van.
Tens por de necessitar-me
perquè t'han fet mal.
No t'ho retrec,
ni m'enfado,
perquè jo també he après a esperar.
Despres de tants anys
de llunes buides,
ets com un carmel
de nit.
2 comentaris:
Si li parles de la seva por, li faràs por...
No donar pressa, esperar, entendre, comprendre, tenir paciència... hauria de fer passar la por
Publica un comentari a l'entrada