12 de maig 2008

Caramel de nit


Em mires com la nit
mira les estrelles,
amb una necessitat
exhasperant,
no expressada,
una encessitat que no m'expliques
i que m'amagues.

Em mires com les flames
a la llenya.
Sóc el que fa
que tu siguis.

Tens por de les hores
que avancen,
i dels sentiments
que amb elles van.

Tens por de necessitar-me
perquè t'han fet mal.
No t'ho retrec,
ni m'enfado,
perquè jo també he après a esperar.

Despres de tants anys
de llunes buides,
ets com un carmel
de nit.

2 comentaris:

Red Pèrill ha dit...

Si li parles de la seva por, li faràs por...

Carme ha dit...

No donar pressa, esperar, entendre, comprendre, tenir paciència... hauria de fer passar la por