Encara estic aprenent
el mecanisme de la màquina
de fer fum.
Vull veure les ratlles blanques
fent-se una de sola
al teu costat.
Si em tornes a casa.
Perquè la nit mai serà tan sorda
com quan el meu coixí torni a ser moll.
Calla, calla dins meu.
Es que tu no ho entens.
Fa temps que no parlem de JO.
Ara estem parlant d'ell.
Que no veu la màquina de fer fum,
Perquè els avions de paper mai no arriben a l'aeroport.
Potser hauria de ser sioux
i aprendre a jugar amb el foc.
Però de res no serviria,
creu-me, tampoc és el que vull.
Els carrers bruts ja m'ho donen tot.
Però hi continua havent-hi quelcom
dins meu, que em fa recórrer el laberint...
Si, he trobat el minotaure,
Però he oblidat el fil blanc.
Ariadneta, perquè no em tornes els ulls
que m'has arrencat amb les ungles?
Jo diria que ho superaré.
I a la merda la màquina de fum.
I quan marxis, t'esperaré
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada