Vòmit emocional escrit plorant

Mai deixaré a ningú
que em faci el que m'has fet tu.
Mai tornaré a regalar,
generosa,
la meva ànima per guarir la ferida.

Mentre les teves mans
despullaven el meu cos,
i les meves llàgrimes
despullaven la meva ànima,
posseïes el meu cor,
salvatge,
oscilant entre la llum i la foscor.

I ara ploro i ja no sé escriure,
les meves mans maldestres no saben
com explicar-se,
i em bloquejo,
i ploro,
i la pantalla es torna borrosa,
i el suplici de no poder,
de no estar a l'altura,
tot torna a tu,
tot en essència retorna a tu,
als teus cops i a les teves carícies,
a voler-te demostrar que jo podia
ser per tu,
a demanar-te l'impossible,
a oferir-te l'impensable,
a entregar-me submissa
a tu,
sense fronteres,
eterna,
a canvi d'una unça d'amor.

I ric de dia
i ploro de nit,
arraulida sota el llençol,
fred,
com les teves últimes carícies.

Tarda tranquil·la

El sol d'inici de primavera
m'acaricia càlid la pell
Imagino els teus dits recorrent-me
transportats per la brisa...

Separats i alhora junts
gaudim de la tarda tranquil·la.

Es una locura como huelen a tí mis manos

Es una locura
como huelen a tí mis manos.
Como a cada instante
me descubro
recordando,
con los dedos,
la humedad
de mis labios en tu sexo,
el calor de tus manos
en el mío,
mi espalda en tensión arqueada
y mis pezones clamando al cielo,
mis dilatados huecos buscando
tus inquisitivos tallos,
y el blanco, rebosante éxtasi
siempre acompañado
de una pequeña muerte,
de un celestial infarto.

Es una locura
como huelen a tí mis manos.
(me paso el día con los dedos
entre la nariz y los labios)

El teu llit

Com un trencaclosques de vida
encaixen el meu coll amb ton braç,
tres cames,
la teva mà,
la meva cintura,
els teus rínxols i els meus blens,
(i de tant en tant)
els nostres llavis
que es cerquen entre alens.

Com una brisa tranquila
els teus dits em recórren,
suaus en cada centímetre,
com la cançó d'una mare
m'adormen,
fent-me flotar tan amunt
i tant a propet
alhora.

I cada minut fins a l'alba
ens aprofitem l'escalfor,
la carícia, la besada,
la mirada tan tendre
i la dolça paraula,
el contacte,
la pell com brasa,
les cavitats amagades,
i el meu cap al teu pit
acompassa els meus somnis
al ritme del cor i la respiració,
i ens mirem, somrients,
conscients de no saber
quan podrem repetir l'emoció.

THE WONDER

Per tots els dies que no ho he fet.
Per tots els silencis plens,
per tots els silencis buits.
Per la vergonya. Pel dolor.
Per tantes vegades merescudes:
t'estimo.

Per haver baixat als inferns
i perdre't allà,
per haver-te deixat enrere
i córrer,
creient que anava endavant
i no veure't,
travessar amb la mirada
la meravella.

I, de sobte, els translúcids cossos.
Que s'ha tornat opacs
davant del cel, davant de Déu,
en una força bruta
que, dançants, han exhalat.

I tocant el paradís
hem fet la pluja,
els teus dits amb la meva pell
i endins,
l'olor a boira i a tu,
els teus ulls que em miren
i em diuen per sempre,
ulls clars que estimen i no ho saben,
innocents, ingenus, plens d'un amor
inconcebible.

Per a tu, que m'ensenyes cada dia.
Per a tu,
que ets, en si, la meravella.

El Príncep

Tu ni t'ho imagines
que sospiro a les nits més fosques,
que m'amago rere màscares
quan em mires de reüll,
que les hores en que em faltes
passen lentes i pesades
i m'estripen l'interior, rabioses,
buscant-te a cada racó de la memòria,
evocant-te per acompanyar-me,
que quan no hi ets em sento sola,
sola encara que hi hagi algú altre.


Tu, pell morena, d'oliva de cera de pena,
dolçor que t'imagino,
cançons d'amor que no t'escric,
taules que ens separen...
ens busquem en l'aula interminable
i no et trobo, no et trobo,
i ja no sé si es cert
o sobrevisc a base de fal·làcies.
I en els somnis que apareixes
m'acaricies tendrament, em calmes.


Et voldria com una posta de sol ardent,
com una brisa suau que m'acaricia,
com una balada de metall que destripa,
com una nit blava de fanals,
com un carreró brut de sexe
i un viatge de carretera,
com he volgut a tants abans
i com no he volgut mai a ningú.


Com un llop ofegat de nostàlgia
udolo a la lluna, implorant,
que en la pròxima trobada em miris i em somriguis,
o m'abracis a la sala de muntatge,
que em truquis per anular una reunió
i ens trobem per Gràcia,
i tu duguis una bicicleta
i jo sigui Etta i tu Butch,
i em despullis en una plaça del Raval,
que m'omplis de petons i d'esperança,
i em facis creure de nou en estimar.


Príncep de Persia,
cabell rinxolat que cau a l'espatlla,
mans fortes i braços amples,
estima'm que tinc por,
tinc por de que ens deixem escapar.

fuck

what if we never love again?

what if all the words are dead,

if all the hearts are dry?

what if I wanna come back

and you are so

far, far away?

The Girl's Insane, de RetardSock

Echo

Go the Distance, de neslihans

Resuena, en el pecho vacío

late, como una sombra antigua,

perdida, confundiendo,

una brisa rancia que trae consigo

un aroma a libro viejo,

bombea la sangre triste

que ya no circula.

Como la niebla de otoño

con la lluvia nueva

se va,

se desvanece.

Ventana. Sábana.

Tantas veces me equivoco
que me caigo por tus esquinas,
por tus bordes suaves de piel
y sudor,
que me alumbra tu mirada y en tu pecho
nos encontramos,
cual dos enamorados en el Zurich,
cual dos luceros en una constelación,
que me asombro de lo frágil
y lo bello de la vida,
que a tu lado no me asusta,
que me indica que estoy viva
y que te quiero.

Y tantas veces acertamos
que la lucha se termina,
empiezo una caricia que me duerme,
que me mata,
y al final me lees un verso de Gohete
y mi rostro mira al cielo
dormida, o casi,
mi pelo sobre tu pecho,
en código morse
late mi nombre tu corazón.

*

Què en saps de la vida,
tu dolça i desvalguda,
dolça que no has estimat
el que et mereixes,
que no t'han tornat
el que senties,
el que et devien,
moixa de les hores grogues,
amiga profunda, calmada,
noia de vidre (que no cristall),
què en saps d'una vida
que no et mereix,
una vida que et queda
curta
buida les nits que passes,
què en saps i què te'n sobra?

Si buscant un demà que no arriba
ens creuem un altre cop,
que sigui perquè no has marxat,
perquè no ens hem perdut
en les tristes parets,
les angoixes d'unes teranyines
que, inexorables,
ens estrenyen
i ens acaben.

#00:43

Me gusta la noche
porque somos,
porque tus besos
mis labios callan,
porque me abrazas
fuerte,
me matas,
me asustas los miedos,
me mueres fantasmas,
porque en tus pies
los míos,
que fríos hielan la sábana,
porque tes escucho respiras
en mi oreja,
porque te quiero,
dormimos,
me amas.

Oh, so cheesy

En las noches afortunadas
de él y yo, de nosotros,
entre sábanas sucias y rancias,
entre piel y vello,
y sombra y mantas,
entre yo le digo y él me dice,
él me dice y yo le digo,
podrían pasar las horas
que parecen cortas pero son largas,
si no se perdiera en mis piernas
que parecen largas pero son cortas,
y subiéndome al cielo
desde la oscura cama,
retuerce mis entrañas
con sonrisa amplia,
y al irme y volarme
y perder la calma
se va, se va,
(se va en mi entrada)
y al terminar exhaustos,
se gira, me abraza...
y lo hace con el alma.

haiku #135

jo, vista per Stel

El viento lleva
la noche fría en su ser.
Me asusta pensar.

Over it

Hey babe,
do you think I'm gonna cry?
Do you think I'm gonna get
down on my knees and beg
you to be by my side?

Well,
things are quite different now,
I'm hurt but I'm strong,
Right now I say STOP,
I'll pass it somehow...

And I'll find, I'm sure,
a better one to kiss,
a better one to hug,
a better one to fuck...

You wanna be kind,
OK, now I'm fine,
So please just don't hurt me
anymore.

Don't tell me you're alright,
"I really love her,
we're gonna make our
story work out..."

Well, baby, that's not
my way, anymore,
I prefear you
to be burnt...

And I'll find, I'm sure,
a better one to kiss,
a better one to hug,
a better one to fuck...

(Tan de bo fos aixi de facil)

El blues d'un bell record

Quan tornaràs a tocar-me
aquella cançó?
Quan tornaràs a besar-me
com aquell cop?
Quantes copes passaràn
abans de beure el foc?

Serem la nostre song,
aquelles notes de passió,
la melodia d'una antiga cançó...
el blues d'un bell record.

Quines nits esperen
al teu llit desfet i moll?
Quins petons expecten
de tornar a tastar el meu coll?
Quines carícies volen
recórrer mon cos de nou?

Serem la nostre song,
aquelles notes de passió,
la melodia d'una antiga cançó...
el blues d'un bell record.

T'espero viva entre llençols,
buscant l'amor que em dóns quan vols,
ets un etern i bell malson...
el meu blues d'un bell record.

Deja-vu

Ara que la nit sembla tan llarga,
i les hores moren i els dies passen,
sento el que sentia temps ençà,
d'abraçar-te i besar-te i estar
amb tu mentre somiem,
mentre vivim dies volant hores,
i em pregunto a tothora si penses en mi,
si soc l'últim pensament abans de dormir
(i sé que no, altre cop la mateixa cançó)

I quan els moments es tornen durs
i els ordinaris cataclismes puntuals
succeeixen,
quan les coses no prometen i les hores,
enrarides, corren soles,
ja només somio en tu,
i el sentiment continua en dejú...
Si es que jo m'havia promès...
m'havia promès...

...no tornar a escriure poemes d'amor,
ni sentir tres mil vegades el contestador,
ni viure esperant una trucada
que, com sempre, donaré per oblidada...

... havia promès no enamorar-me de tu,
i per desgràcia... sento com un deja-vu.

Una amiga així

Dreta a esquerra, a dalt: Alba, Afra, Neo
Dreta a esquerra, a baix: Frankie, Albert

Tindràs mals i bons moments
i hauràs de tirar endavant,
i mai mirar enrere,
i mai fer un mal pas,
i quan caiguis a les brases,
jo estaré esperant.

Viuràs llargues nits despertes,
altres llunes de neguit,
males ratxes,
hores tristes,
però sempre, sempre, sempre,
t'estaré esperant aquí.

I quan creguis que no hi sóc,
i que tot ja s'ha fet fosc,
i quan el món, a poc a poc,
hagi anat quedant somort...

Tu tranquila, jo hi seré,
seré una llum al teu carrer,
i quan sigui negra nit
i te'n tornis cap al llit...
A l'aguait, un xic enllà,
els malsons faré marxar.

[ :) ]

He said no

Ara si que si,
que ja no em queda res aquí,
que les nostres estones s'acaben
i el que mai havia sigut,
ja no serà.

Ara si que si,
que marxo i deixo i ho abandono,
que m'en vaig i ja no torno,
i ploraré una vegada
i prou.

Ara si que si,
que ja m'has donat el no,
ja està clar que no t'agrado
i no tinc el que fa falta
i jo,
que de forta res de res,
només ploro,
i no puc més,
i no vull deixar que la vida
se m'escapi o m'arrossegui,
i m'abandoni a la riba d'algun riu
o alguna barra desafortunada.

I acabar gastant totes les nits
en un bar de poetes
pobres, sols, alcoholitzats i corferits.

Love Laundry

I m'esperaràs asseguda
sobre la rentadora que un dia
tu i jo vam omplir de roba interior.

Qui sap si tornaràn
els mitjons tenyits de rosa,
i aquelles calcetes entortolligades
amb el meu calçotet de cors.

Això és un crit desesperat d'amor

Roba'm l'amor una vegada i una altre.
Sopem un Chester.
Obvia la constel·lació dels meus mugrons.
Oblida la teva feina.
Mira'm una flor.
Besa'm als ulls.
Fuma't la meva ànima.
Queda't les responsabilitats.
Fes-me fideus i sushi.
Estudia les meves caderes.
Això és un crit desesperat d'amor.

Feia molt que no en posava un amb trampa...
És d'aquells de relacionar colors i seleccionar el text!