*

Què en saps de la vida,
tu dolça i desvalguda,
dolça que no has estimat
el que et mereixes,
que no t'han tornat
el que senties,
el que et devien,
moixa de les hores grogues,
amiga profunda, calmada,
noia de vidre (que no cristall),
què en saps d'una vida
que no et mereix,
una vida que et queda
curta
buida les nits que passes,
què en saps i què te'n sobra?

Si buscant un demà que no arriba
ens creuem un altre cop,
que sigui perquè no has marxat,
perquè no ens hem perdut
en les tristes parets,
les angoixes d'unes teranyines
que, inexorables,
ens estrenyen
i ens acaben.