Primer premi als Jocs Florals: El príncep i jo

Avui faig un post una mica poc ortodoxe pel que fa a la tònica del blog, i una mica més en plan "autobombo", però es que estic molt contenta i sou amb qui més prefereixo compartir-ho!

He guanyat l'edició d'enguany dels Jocs Florals del meu poble amb un recull de poesia anomenat El príncep i jo, amb alguns poemes rescatats d'aquí i altres inèdits. Us deixo tot el recull aquí perquè pugueu llegir-lo.

EL PRÍNCEP

Tu ni t'ho imagines
que sospiro a les nits més fosques,
que m'amago rere màscares
quan em mires de reüll,
que les hores en que em faltes
passen lentes i pesades
i m'estripen l'interior, rabioses,
buscant-te a cada racó de la memòria,
evocant-te per acompanyar-me,
que quan no hi ets em sento sola,
sola encara que hi hagi algú altre.


Tu, pell morena, d'oliva de cera de pena,
dolçor que t'imagino,
cançons d'amor que no t'escric,
taules que ens separen...
ens busquem en l'aula interminable
i no et trobo, no et trobo,
i ja no sé si es cert
o sobrevisc a base de fal·làcies.
I en els somnis que apareixes
m'acaricies tendrament, em calmes.


Et voldria com una posta de sol ardent,
com una brisa suau que m'acaricia,
com una balada de metall que destripa,
com una nit blava de fanals,
com un carreró brut de sexe
i un viatge de carretera,
com he volgut a tants abans
i com no he volgut mai a ningú.


Com un llop ofegat de nostàlgia
udolo a la lluna, implorant,
que en la pròxima trobada em miris i em somriguis,
o m'abracis a la sala de muntatge,
que em truquis per anular una reunió
i ens trobem per Gràcia,
i tu duguis una bicicleta
i jo sigui Etta i tu Butch,
i em despullis en una plaça del Raval,
que m'omplis de petons i d'esperança,
i em facis creure de nou en estimar.


Príncep de Pèrsia,
cabell rinxolat que cau a l'espatlla,
mans fortes i braços amples,
estima'm que tremolo,
tremolo de que ens deixem escapar. 

 

JO

Jo, dolça i petita,

quasi desvalguda,

jo meitat dèbil,

jo intensa

et miro,

jo et ballo les nits fredes.

Jo puc.

Jo jugo les hores sola

en què t'escapes,

jo et desitjo i t'espero

i t'imagino i em tanco

i em toco i et busco

en mi.

Jo sola ens estimo,

però tu...

Tu no.

TRES DE RES

Tu i jo, primera ronda,

asseguts a les butaques,

buscant-nos la carícia accidental

que juga,

que estremeix el cor

i punxa,

moc el cabell i el perfum,

atentament disposat,

es dispara.

Em mires.

Tu i jo, segona ronda,

jo a la taula i tu a la porta,

cara a cara jo fumo,

t'explico,

quasi quasi que ja marxo

però no,

no em deixes.

Parlem i parlem i parlem.

Tu i jo, tercera ronda,

sé que no,

que com sempre marxaré

sense ni un trist petó,

però ho intento

-fer-te riure-

i al final, llança perduda,

volo escales avall

i desde el carrer

miro la teva finestra.

Deserta.

UN AMOR

Parlo d'un amor concret,
unes ganes boges d'eternitat,
de sobrepassar l'efímer
i trascendir en els teus ulls,
fer-me infinita sobre la teva pell,
d'un amor secret,
un amor entre tu i jo i la fredor de la nit,
prohibit, mal vist,
de mirades de reüll i somriures amagats,
d'un amor que és por,
por de no concretar-se i no passar,
por de no tenir-te
després de tant haver-te somiat.
Parlo d'un amor que batega.
Parlo d'estimar-te i, si cal,
morir de fred al teu costat.

DESITJAR

Ets com la nit, que t'estimo,

que et cerco entre les cuixes,

com el sol que batega dins el pit,

ets la lluna i les estrelles,

com una papallona que acaricia el vent.

I jo que tremolo,

ansiosa, perduda entre llençols,

sola i gèlida et busco

i no et trobo,

perque al meu costat

em faltes,

i només puc que imaginar-te,

només puc imaginar-te

i desitjar.

VOLÀTIL

Ets difícil, fonedís,
te m'escoles entre els dits
com aigua calenta,
aixeques un mur i em mires,
desde darrere.

Uns ulls freds
que ja no sé llegir,
ja quasi ni em parles
ni em rius.

Ets una ombra dura,

una esquena inexorable,

una paret d'acer

que ni batega ni sent

ni m'existeix.

Ets un amor que acaba,

la serenitat anunciada

del fracàs, l'avorriment,

unes hores que no passen,

una ànsia que s'esborra de les entranyes

i la confirmació de que

sota els rínxols i la pell i les mirades

ets, tan sols,

superfície.

Moltes gràcies i desitgeu-me sort pels Jocs Florals de la comarca!