Avui faig un post una mica poc ortodoxe pel que fa a la tònica del blog, i una mica més en plan "autobombo", però es que estic molt contenta i sou amb qui més prefereixo compartir-ho!
He guanyat l'edició d'enguany dels Jocs Florals del meu poble amb un recull de poesia anomenat El príncep i jo, amb alguns poemes rescatats d'aquí i altres inèdits. Us deixo tot el recull aquí perquè pugueu llegir-lo.
EL
PRÍNCEP
Tu
ni t'ho imagines
que sospiro a les nits més fosques,
que m'amago rere màscares
quan em mires de reüll,
que les hores en que em faltes
passen lentes i pesades
i m'estripen l'interior, rabioses,
buscant-te a cada racó de la memòria,
evocant-te per acompanyar-me,
que quan no hi ets em sento sola,
sola encara que hi hagi algú altre.
Tu, pell morena, d'oliva de cera de pena,
dolçor que t'imagino,
cançons d'amor que no t'escric,
taules que ens separen...
ens busquem en l'aula interminable
i no et trobo, no et trobo,
i ja no sé si es cert
o sobrevisc a base de fal·làcies.
I en els somnis que apareixes
m'acaricies tendrament, em calmes.
Et voldria com una posta de sol ardent,
com una brisa suau que m'acaricia,
com una balada de metall que destripa,
com una nit blava de fanals,
com un carreró brut de sexe
i un viatge de carretera,
com he volgut a tants abans
i com no he volgut mai a ningú.
Com un llop ofegat de nostàlgia
udolo a la lluna, implorant,
que en la pròxima trobada em miris i em somriguis,
o m'abracis a la sala de muntatge,
que em truquis per anular una reunió
i ens trobem per Gràcia,
i tu duguis una bicicleta
i jo sigui Etta i tu Butch,
i em despullis en una plaça del Raval,
que m'omplis de petons i d'esperança,
i em facis creure de nou en estimar.
Príncep de Pèrsia,
cabell rinxolat que cau a l'espatlla,
mans fortes i braços amples,
estima'm que tremolo,
tremolo de que ens deixem escapar.
que sospiro a les nits més fosques,
que m'amago rere màscares
quan em mires de reüll,
que les hores en que em faltes
passen lentes i pesades
i m'estripen l'interior, rabioses,
buscant-te a cada racó de la memòria,
evocant-te per acompanyar-me,
que quan no hi ets em sento sola,
sola encara que hi hagi algú altre.
Tu, pell morena, d'oliva de cera de pena,
dolçor que t'imagino,
cançons d'amor que no t'escric,
taules que ens separen...
ens busquem en l'aula interminable
i no et trobo, no et trobo,
i ja no sé si es cert
o sobrevisc a base de fal·làcies.
I en els somnis que apareixes
m'acaricies tendrament, em calmes.
Et voldria com una posta de sol ardent,
com una brisa suau que m'acaricia,
com una balada de metall que destripa,
com una nit blava de fanals,
com un carreró brut de sexe
i un viatge de carretera,
com he volgut a tants abans
i com no he volgut mai a ningú.
Com un llop ofegat de nostàlgia
udolo a la lluna, implorant,
que en la pròxima trobada em miris i em somriguis,
o m'abracis a la sala de muntatge,
que em truquis per anular una reunió
i ens trobem per Gràcia,
i tu duguis una bicicleta
i jo sigui Etta i tu Butch,
i em despullis en una plaça del Raval,
que m'omplis de petons i d'esperança,
i em facis creure de nou en estimar.
Príncep de Pèrsia,
cabell rinxolat que cau a l'espatlla,
mans fortes i braços amples,
estima'm que tremolo,
tremolo de que ens deixem escapar.
JO
Jo,
dolça i petita,
quasi
desvalguda,
jo
meitat dèbil,
jo
intensa
et
miro,
jo
et ballo les nits fredes.
Jo
puc.
Jo
jugo les hores sola
en
què t'escapes,
jo
et desitjo i t'espero
i
t'imagino i em tanco
i
em toco i et busco
en
mi.
Jo
sola ens estimo,
però
tu...
Tu
no.
TRES
DE RES
Tu
i jo, primera ronda,
asseguts
a les butaques,
buscant-nos
la carícia accidental
que
juga,
que
estremeix el cor
i
punxa,
moc
el cabell i el perfum,
atentament
disposat,
es
dispara.
Em
mires.
Tu
i jo, segona ronda,
jo
a la taula i tu a la porta,
cara
a cara jo fumo,
t'explico,
quasi
quasi que ja marxo
però
no,
no
em deixes.
Parlem
i parlem i parlem.
Tu
i jo, tercera ronda,
sé
que no,
que
com sempre marxaré
sense
ni un trist petó,
però
ho intento
-fer-te
riure-
i
al final, llança perduda,
volo
escales avall
i
desde el carrer
miro
la teva finestra.
Deserta.
UN
AMOR
Parlo
d'un amor concret,
unes ganes boges d'eternitat,
de sobrepassar l'efímer
i trascendir en els teus ulls,
fer-me infinita sobre la teva pell,
d'un amor secret,
un amor entre tu i jo i la fredor de la nit,
prohibit, mal vist,
de mirades de reüll i somriures amagats,
d'un amor que és por,
por de no concretar-se i no passar,
por de no tenir-te
després de tant haver-te somiat.
Parlo d'un amor que batega.
Parlo d'estimar-te i, si cal,
morir de fred al teu costat.
unes ganes boges d'eternitat,
de sobrepassar l'efímer
i trascendir en els teus ulls,
fer-me infinita sobre la teva pell,
d'un amor secret,
un amor entre tu i jo i la fredor de la nit,
prohibit, mal vist,
de mirades de reüll i somriures amagats,
d'un amor que és por,
por de no concretar-se i no passar,
por de no tenir-te
després de tant haver-te somiat.
Parlo d'un amor que batega.
Parlo d'estimar-te i, si cal,
morir de fred al teu costat.
DESITJAR
Ets
com la nit, que t'estimo,
que
et cerco entre les cuixes,
com
el sol que batega dins el pit,
ets
la lluna i les estrelles,
com
una papallona que acaricia el vent.
I
jo que tremolo,
ansiosa,
perduda entre llençols,
sola
i gèlida et busco
i
no et trobo,
perque
al meu costat
em
faltes,
i
només puc que imaginar-te,
només
puc imaginar-te
i
desitjar.
VOLÀTIL
Ets
difícil, fonedís,
te m'escoles entre els dits
com aigua calenta,
aixeques un mur i em mires,
desde darrere.
Uns ulls freds
que ja no sé llegir,
ja quasi ni em parles
ni em rius.
te m'escoles entre els dits
com aigua calenta,
aixeques un mur i em mires,
desde darrere.
Uns ulls freds
que ja no sé llegir,
ja quasi ni em parles
ni em rius.
Ets
una ombra dura,
una
esquena inexorable,
una
paret d'acer
que
ni batega ni sent
ni
m'existeix.
Ets
un amor que acaba,
la
serenitat anunciada
del
fracàs, l'avorriment,
unes
hores que no passen,
una
ànsia que s'esborra de les entranyes
i
la confirmació de que
sota
els rínxols i la pell i les mirades
ets,
tan sols,
superfície.
Moltes gràcies i desitgeu-me sort pels Jocs Florals de la comarca!
5 comentaris:
Caram, ja en pots presumir! I quan trigarem a veure't en paper? Ja saps que la poesia no és un gènere que llegeixi, però em faria gràcia veure com fas el salt a aquest format. Espero que tinguis molta sort, i molts ànims!
Moltíssimes felicitats, Neo!!!!
T'ho creuràs o no, però em fa molta il·lusió, de tot cor...
Ni que sigui perquè et """"compensi"""" (que ja suposo que no) totes les cabòries que et produeix aquest príncep!.. ;¬)
ei! t'ho publicaran en algun lloc? Ens ho faràs saber?
Una bossa de petons dolços i lletraferits, nina!
Enhorabona, bonica.
Jo també me n'alegro molt i molt.
Un premi merescut!
Moltes felicitats! T'ho mereixes.
M'agrada llegir-te de nou...
Ostres quins poemes!!! moltes felicitats Neo pel premi t'ho mereixes ;-)
Publica un comentari a l'entrada