25 de maig 2010

lo mejor de estar junto a tí

Me conoces la piel.
Piel que es alma,
que es río,
que es ser.

Me conoces tanto que me aúllas,
que me gritas en la noche.
Buscamos desesperados los minutos,
esos que se escapan
entre nuestros dedos lacios,
en los que nos besamos
y ardemos,
buscamos brisas que traigan
un tienmpo mejor.

Y mientras,
esperamos sentados, estáticos,
inmóviles criaturas,
quietas miradas,
conteniendo un suspiro
que llega.
Y se marcha.

2 comentaris:

Joan Calsapeu ha dit...

Tati, aquest "me conoces tanto que me aúllas" m'ha tocat una fibra sensible, la qual cosa vol dir que encara em queden fibres sensibles. Gràcies per fer-m'ho notar!

Una abraçada!

Albyns ha dit...

Gerni wapo!

feia molt que no et trobava per aquests mons de déu, veig que segueixes escrivint...

un petó!!!!