18 de set. 2010

#222

tu tienes un algo que me estremece,
un algo que me gusta,
que me revuelve.
Cuando nos muramos en horas enteras,
de suma importancia y ser,
cuenta con los dedos
mis centímetros y
enfunda mi alma en tus brazos.

Protégeme que me acerco
demasiado a mi misma,
que me asusto
si me veo de frente.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

No crec que t'hagin de protegir de tu mateixa, això només ho pots fer tu, i la teva visió de cara tampoc no crec que espanti tant.

Laia ha dit...

noia, ja et trobàvem a faltar!!

Carme ha dit...

Quants dies, sí, sí que et trobàvem a faltar!

myself ha dit...

Bentornada!
Jo també et trobava a faltar!
Petons

L. Linkon ha dit...

Mencanta, ja no tinc paraules per deskriure el meu sentiment

Gèlid Congèlius ha dit...

"XeXu ha dit...
...i la teva visió de cara tampoc no crec que espanti tant.


Tot depèn de si es mira just al aixecar-se al matí o més tard!

Jajaja és grometa, m'agrada que hagis tornat a escriure. Tot i que si no arribo a passar-hi per casualitat, no me n'entero!

petons i abrassades (d'aquelles que cremen) des de Lleida!