Com un submarinista
que esgota tot l'oxigen
i veu en les bombolles
l'últim alè de vida,
mira el sol que l'escalfa,
i l'aigua es com de vidre,
intentant escapar-se
d'allò que el sentencia
agita i mou els braços
i busca una sortida,
perdent-se l'espectacle
de vida submarina,
així es el nostre amor,
que en un any fa fallida
no vols mirar el que ens queda
i tot el que gaudiríem...
1 comentari:
Buf, és que em veig obligat a repetir el que vaig dir el darrer cop, un altre cop de puny a la boca de l'estómac, així m'arriben les teves paraules, fan mal. Així que no vull ni pensar el mal que et fan a tu.
Publica un comentari a l'entrada