Tinc una son així, petita,
guardada en una capseta
mística, màgica,
dins un calaix
tancat amb clau.
M'acompanya quan dormo
i sobretot quan sóc al tren.
M'acompanya quan t'espero
les nits fredes i llargues que no hi ets.
La capseta de metall.
Tinc una son així, petita,
que quan l'acaricio amb la punta
dels dits,
s'estremeix tota,
igual que t'estremeixes tu
quan et beso el llocs que de dia em tens prohibits.
guardada en una capseta
mística, màgica,
dins un calaix
tancat amb clau.
M'acompanya quan dormo
i sobretot quan sóc al tren.
M'acompanya quan t'espero
les nits fredes i llargues que no hi ets.
La capseta de metall.
Tinc una son així, petita,
que quan l'acaricio amb la punta
dels dits,
s'estremeix tota,
igual que t'estremeixes tu
quan et beso el llocs que de dia em tens prohibits.
6 comentaris:
La son que jo tinc no és precisament petita...
Molt maco, m'ha agradat especialment el final.
M'encanta la idea de posar color als poemes.
Un petó!
molt bonica la son de la capseta.. tendre, petit, rodonet...
Ahir va venir un grup d'Arenys per aqui, dic a lo millor hi és.. uns gòtics de la vida (Drama)
ta-ra-TATIII! (8)
una son per a refugiar-se quan el món que ens envolta ens desagrada, o ens fa por, o ens ignora
Molt dolç, m'ha agradat moltíssim.
Publica un comentari a l'entrada