21 de maig 2008

Son petita



















Tinc una son així, petita,
guardada en una capseta
mística, màgica,
dins un calaix
tancat amb clau.

M'acompanya quan dormo
i sobretot quan sóc al tren.
M'acompanya quan t'espero
les nits fredes i llargues que no hi ets.
La capseta de metall.

Tinc una son així, petita,
que quan l'acaricio amb la punta
dels dits,
s'estremeix tota,
igual que t'estremeixes tu
quan et beso el llocs que de dia em tens prohibits.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

La son que jo tinc no és precisament petita...

Molt maco, m'ha agradat especialment el final.

Uribetty ha dit...

M'encanta la idea de posar color als poemes.
Un petó!

kena ha dit...

molt bonica la son de la capseta.. tendre, petit, rodonet...

Red Pèrill ha dit...

Ahir va venir un grup d'Arenys per aqui, dic a lo millor hi és.. uns gòtics de la vida (Drama)

ta-ra-TATIII! (8)

Jesús M. Tibau ha dit...

una son per a refugiar-se quan el món que ens envolta ens desagrada, o ens fa por, o ens ignora

Carme ha dit...

Molt dolç, m'ha agradat moltíssim.