En les nits d'insomni
on tanta falta em fas
i no apareixes, no apareixes,
ni com un llampec momentani,
ni com una brisa fresca i amnèsica,
et trobo tant a faltar...
Com cridar-te quan no hi ets?
Com demanar-te que vinguis?
Si tu ets tu,
i vens quan vens,
i vens quan vols...
Et necessito per guixar els papers
amb paraules que entendran pocs o molts,
et necessito per viure i lluitar,
per elevar la meva veu més enllà del cel.
Em fas enfurismar, capritxosa i arrogant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada