14 de febr. 2008

Si, m'han explicat
que la gelosia és
infravalorar-se,
estar insegur d'una relació.

I tot i així, em reafirmo.
Estic, NO! Sóc gelosa...
... amb tu.

Perquè no sé si m'estimes,
ni sé si t'interesso.
Sé que sóc teva
perquè no ho puc evitar.
Sé que no ets meu
perquè no deixo de preguntar-me
quina serà la hora,
quin el magnífic moment,
quan et despertaràs del teu somni
i et dignaràs a preguntar-me com estic
i t'interessaràs per la resposta.

I quan el color de les nostres fotos
s'emblanqueixi pels cantons,
potser, només llavors potser,
entendré perquè t'estimo
si de lluny es veu que no estic bé.




3 comentaris:

Boira ha dit...

Però quan ens enamorem ens tornem dèbils, perquè tenim molta por de perdre l'altra persona, aquesta debilitat deriva en inseguretat, i la inseguretat en gelosia.

Miquel ha dit...

mmm... he pegat aquí des d'un altra bloc, però m'ha semblat molt interessant el nom del blog... bar dels poetes... seria ideal per posar-ho inclús a un garito no virtual...

saludos de ses illes...
www.miquelpuiggros.blogspot.com

Red Pèrill ha dit...

Perquè l'amor i la raó sempre han sigut dues coses diferents...