11 de febr. 2008


Vaig voler creure que la lluna em seria fidel...
...però també em va enganyar, amagant-se rere un arbre.

I mentre busco la manera d'escapar
del cruel destí i del pas del temps
tu em passes pel costat i em somrius...

I em destrosses les defenses, i els esquemes
i tot allò que m'havia de servir per refer-me.

Desitjo que t'en vagis lluny d'aquí, lluny de mi...






...però desitjo mil vegades més que et quedis per sempre més al meu costat.

3 comentaris:

Boira ha dit...

Quan algú t'ha fallat, costa poder tornar a confiar en ell, ja és més per tu que no pas per l'altra persona.

Un petó.

kena ha dit...

mmm...
saps que sense llegir-ho, intuia el petit peu de pàgina aclarint que en realitat el q vols és natre cosa?
que maca la foto!

DKaW_ ha dit...

Mekagüen el amor