"Duerme duerme negrito,

que tu mama está en el campo"
Víctor Jara

Taques negres en els mars daurats
el cuir petant a l'aire
i la suor, que val per un dia de menjar
o ni això.

Les esquenes, encongides, esquerdades
i els crits que callen...
les paraules les ha silenciat
la mà blanca.

Les vides no són vida,
són dos braços, dues cames
i una esquena.
No hi ha més.

On són les ànimes?
S'escapen a cada exhalació
d'esgotament.
On són les llàgrimes?
Són censurades,
però el riu corre per dins.

Quina nit espera a les pobres armadures buides
sobre taules de fusta podrida.