16 de set. 2007

Autocrítica brutal

Plores perquè no és perfecte.
Però creu-me, res ho és.
I tu ets de les persones que més s'hi acosta.
Plores perquè no és perfecte.

T'amagues per no fer patir.
Però patim perquè veiem que t'amagues.
Ets com jo. Autocrítica brutal.
T'amagues per no fer patir.

No somriguis si no vols.
Però no facis veure que no passa res.
Vinga, parla. Digues què necessites. No callis.
No somriguis si no vols.

A la Lluna hi ha una parcel·la privada.
La coneixes, ja hi has anat.
Si necessites escapar-te, crida i marxaré amb tu.
A la Lluna hi ha una parcel·la privada.

Autocrítica brutal,
NeoPoeta

El rídicul d'un conillet queda aplacat per la resta de talents.

Firmat com pot,

Neopoeta

1 comentari:

Bernat Bombí ha dit...

No exiteix la perfecció, només en matemàtiques.

I és cert, per molta critica que et facis a un mateix mai aconseguiras tapar tots els forats.

Cap persona pot ser perfecta... perquè... què és la perfecció? (super-subjetiu)