No el coneixes però li somrius. Perquè t'agrada.
Poc a poc comenceu a conèixer-vos els pensaments. Us llegiu mútuament cada dia i espereu els comentaris que puguins suscitar les vostres paraules a la pantalla redactades, esperant trobar alguna signe, alguna mostra d'afecte que traspassi el que tu has exposat i s'atreveixi a picar l'ullet a la teva ànima.
Alguna extranya llei no escrita proclama que heu de conèixe-us més, els dos ho sabeu, però el temps passa i ningú fa el pas. Continueu vivint en el constant anar i venir de comentaris...
Fins que un dia, comenceu a parlar de veritat.
Firmat alegrement,
NeoPoeta
1 comentari:
...
x'DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
aix...am les indirectes per la vida...
auqesta persona te coche...aixi que si vols aprlar de veritat amb ella...suposo que nomes ho has de dir.
pero només parlar no té gràcia...la llengua te moltes altres funcions...
apa, q t vagi b, jos egueixo delirant per aquí i per allà, no em facis cas, sóc un pobre boig.
salut
Publica un comentari a l'entrada