Jo li cantaria... "Trash"

Trobar algú amb qui córrer
sota la pluja,
agafats de la mà,
i somriure cantant-li
"We're traaash..."

Escolta la cançó que li voldria cantar fent click a la imatge!

I vosaltres, ¿què li voldríeu cantar?

En XeXu li cantaria Aquesta pluja
En Cesc li cantaria One
L'òscar li cantaria Catch my disease
La Clara li cantaria If it makes you happy
L'Adampitch li cantaria Està plovent
En Gerni li cantaria Walking on sunshine
L'AinaCore li cantaria Inevitable
En Gèlid Congèlius li cantaria Wish you were here i Still Loving you
En Zinc li cantaria Tot és gris

Relats conjunts: París, París

Serà màgic tornar al lloc
on vam aprendre a ser amigues
on vam ser una en lloc de quatre,
on tants passejos,
tants riures, tants plors,
van fer un viatge interminable.

Serà màgic recordar el París
que amb la seva catedral,
els seus museus,
i la seva dolça Torre Eiffel
va fer-nos de cotó de sucre
i va acabar desfent el gel.

Premi Dardos

Avui he tingut una grata sorpresa quan, des d'on neixen tots els somnis m'ha arribat això:


M'ha fet moltíssima il·lusió. És un premi per a totes aquelles persones que, a cada nou post, ens aporten coses noves, ens aporten esperança, il·lusió, coneixement o qualsevol sentiment (negatiu o positiu). Cada post és un tresor.

M'agradaria aclarir que penso que tots, TOTS els blocs es mereixen aquest premi, i que tot i que en nombro uns quants de concrets, crec que el premi és per a tots aquells que el vulguin agafar.

Així, vull passar aquest premi a:
Bona nit i tapa't
Col·lecció de Moments
Un lloc per a nosaltres
Callvuquirque
L'home que no sabia riure
101 paraules
El cau de les Nereides

De fet, és per a tots... de veritat.

Premi Symbelmine

Gran ha sigut la meva sorpresa quan, després de dinar, m'he posat a revisar els comments del blog i m'he trobat que la Cèlia m'avisava d'això.

És el priemr premi que rebo i estic francament mol, i molt contenta, i molt honorada d'haver-lo rebut d'una persona que tinc en gran estima, i amés, que ve acompanyat d'aquestes paraules: "Per la NeoPoeta, de El bar dels poetes, perquè tots els poetes necessiten un lloc per trobar-se i poder parlar tranquil·lament, amb més o menys passió, amb més o menys dolor, amb més o menys esperança (o desesperança) de l'amor, de la mort i de la vida. I perquè en aquest bar m'hi trobo rebé. Gràcies NeoPoeta!"

“Symbelmine són aquelles flors, que segons Tolkien, creixen damunt les tombes dels Reis Rohirrin. Flors, també conegudes com a “no m’oblidis”.

La idea és atorgar aquest premi en agraïment als blocs, premiant el seu treball i com a motiu per estrènyer encara més els llaços existents. Per que així, no ens oblidem d’aquells blocs que cada dia fan que vulguem seguir fent allò que fem

Les normes d’aquest premi són:

1) Escollir 7 blocs que per la seva qualitat, afinitat o altre raó, hagin aconseguit establir un vincle que desitges reforçar i premiar-los amb un premi i enllaçar-los.
2) Escriure un post, mostrant el premi, citar el nom del bloc que l’ha concedit i notificar-ho amb un comentari als escollits.
3) Opcional: Exhibir el premi al bloc

Jo sóc nova i conec realativament a poca gent, així que donaré els premis a qui bonament pugui i encara no hagi sigut guardonat amb el magnífic Premi Symbelmine.

1.- El primer premi va per la meva estimada Xènia, de Callvuquirque. Per a mi és una persona molt especial, ja que va ser la primera "desconeguda" que passava per el meu bloc (encara no sé d'on em va treure), la primera persona que em va agregar a les seva llista de "blocs preferits", i totes aquestes petites tonteries que són tan importants quan estàs començant. Li vull donar les gràcies per treure'm la por a congeniar amb els altres bloggers, per fer-me tan feliç amb els seus primers comentaris (recordo especialment un que em va fer fer un bot al cor, en el que deia que estava fent tard perquè s'havia quedat llegint les meves poesies, i això em va fer molt feliç), en resum, que vull donar les gràcies a la Xènia per tot el que ha fet per mi, perquè me l'estimo molt, i perquè se'l mereix!

2.- La Laia, i el seu El Cau de les Nerèides, on hi passo tantes hores, en part perquè m'hi sento identificada, en part perquè m'agrada com escriu, i en part perquè m'agrada el què hi escriu. Tinc la sensació que podria ser la meva germa i això m'encanta :)

3.- En Red Pèrill, que viu al Planeta Crunch, i és una gran truja estereotipada, però per sobre de tot té una caixa de fusibles que estalviarien molts maldecaps a un carnisser novatu. perquè en Red és el suegru que mai he volgut tenir, la cosina que es casa durant les teves vacances perquè no vagis a la boda i per descomptat, el pianista que em toca totes les tecles. Jeje.

4.- El quart va per Té la mà Maria, que a vegades es queixen sobre el món, a vegades ens ensenyen fantàstiques imatges d'autors que desconeixiem, a vegades ens fan reflexionar, però sempre, sempre ens fan millors persones. Per això, moltes gràcies Te la mà Maria!

5.- Aquest va per Can Piritione, on La iaia té caspa, per fer-me passar tan bones estones, per fer-me desenvolupar un odi plenament fonamentat envers la Marina Rossell, per fer-me riure quan més ho necessito, i per fer-me una persona més interessant en totes les festes gràcies als tres millors acudits del món. Gràcies per les estones de riure!

6.- També n'hi ha un per l'Uribetty, company poeta de Pa Sucat amb Oli, que com a poeta ens obre les portes al seu cor sovint, ens fa més sensibles i que a mi, particularment, sovint em fa somriure, tant amb els llavis com amb el cor. Moltes gràcies, Uri ;)

7.- I finalment, el setè pero no per això menys important, en Jeroni Maleuff, que tot i néixer clínicament mort va encetar el blog L'home que no sabia riure, on ens fa passar una miqueta de por, però molt sovint ens fa barrinar i pensar, ens fa una miqueta de riure (excepte a l'home que no en sabia), però sempre amb una destresa impressionant per unir paraules en frases, i frases en textos, i ser aquests textos d'allò més exquisit que he llegit mai.

I per acabar, donar moltíssimes gràcies a la Cèlia per aquest magnífic regal. Ets tot un sol, vals tot un món!

Relats Conjunts

L'ODALISCA de Marià Fortuny

"Dolça dona de pell blanca,
sobre blancs llençols de lli,
besa'm la meva faç fosca.
Mà negra sobre clar pit.

Encens potent que perfuma
l'estança de la llibertat,
on tu pots convertir-te en mulata
i jo fer-me passar per blanc.

Escolta el so que t'encisa
i sobre meu et fa ballar:
aquesta nit tu seràs meva,
que jo marxo demà"

El meu regalet invisible

Doncs l'encarregada de fer-me el regalet invisible ha estat ni més ni menys la que jo ja havia descobert! L'Eli!

I m'ha fet un fantàstic regalet doble...

Un capítol del ShinChan on apren a fer haikus, molt divertit!

I... una mascota que ja corre pel Bar!

Una passada, m'ha fet molta il·lusió.

MOLTES GRÀCIES ELI!

Blocaire invisible '08/'09

He tingut la sort de ser la blocaire invisible de la Mar, la responsable del magnífic Bocins de Lluna.

Hagués sigut més fàcil si m'hagués tocat un blog que feia temps que seguia, però de totes maneres, espero que li agradi el regalet. Això, Mar, és per a tu.

Imatge per a l'encapçalament:

T'he fet una imatge per a l'encapçalament del teu blog. Pots posar-lo si vols, però no et sentis obligada a fer-ho!


Recull de poesia invisible (seleccionar per a accedir-hi)

El Mar

El mar que t'acaricia,
Mar,
te el gust suau d'una llàgrima,
el fred dolç d'un peu aliè,
el tacte humit d'un bes-passió,
la remor intermitent del batec,
l'olor ideal per al capvespre,
i el color més bell que hagis vist mai.

L'Amor

Es quan beso que t'absorbeixo,
es quan toco que et dibuixo,
es quan ploro que t'enyoro,
es quan dormo que et somio
es quan abraço que et sento,
es quan miro que et descobreixo,
es quan canto que t'alabo,
es quan visc que t'estimo,
i quan no t'estimo,
es que no visc.

El Sexe

Com l'onada que va i torna,
o la serra de tallar,
tu et mous sobre ma panxa,
tu em portes a volar.

A caricies m'abandono,
m'abandono al teu encant,
acaricies el meu rostre,
i l'amor ens va encalçant.

I la passió que ara ens mata,
i que al matí ens reviurà,
torna cada nit caiguda,
i amb el sol traïdor, s'envà.

Sóc Seshat, sóc ta deesa,
faig l'amor amb la mirada,
sento, escric, desitjo, toco,
estimo per ser estimada.

Els Sentiments

Volen per dins la panxa,
o escalfen una mica el cor,
pujen,
s'encallen a la gola,
els vols treure o vomitar,
no saps com fer-ho
i plores,
sola i amagada,
t'oculta la pantalla
i a través hi sents.

Un pirata que navega
avui fa el paper de cor,
i cada port que atraca,
és sentiment, no port.

No t'encallis, dolça ona,
en un sol sentiment.


T'he fet, també, una tria musical. Són tres cançons amb una temàtica comú: el mar. Espero que t'agradin (i si ja les coneixes, recordar-te-les)

By the sea - Musical Sweeney Todd


En el muelle de San Blas - Maná


A prop del mar - Sau

I per acabar, vull regalar-te la meva poesia preferida... perquè tu la puguis regalar.

NO ES QUE MUERA DE AMOR, MUERO DE TI....

No es que muera de amor, muero de ti.
Muero de ti, amor, de amor de ti,
de urgencia mía de mi piel de ti,
de mi alma, de ti y de mi boca
y del insoportable que yo soy sin ti.

Muero de ti y de mi, muero de ambos,
de nosotros, de ese,
desgarrado, partido,
me muero, te muero, lo morimos.

Morimos en mi cuarto en que estoy solo,
en mi cama en que faltas,
en la calle donde mi brazo va vacío,
en el cine y los parques, los tranvías,
los lugares donde mi hombro
acostumbra tu cabeza
y mi mano tu mano
y todo yo te sé como yo mismo.

Morimos en el sitio que le he prestado al aire
para que estés fuera de mí,
y en el lugar en que el aire se acaba
cuando te echo mi piel encima
y nos conocemos en nosotros,
separados del mundo, dichosa, penetrada,
y cierto , interminable.

Morimos, lo sabemos, lo ignoran, nos morimos
entre los dos, ahora, separados,
del uno al otro, diariamente,
cayéndonos en múltiples estatuas,
en gestos que no vemos,
en nuestras manos que nos necesitan.

Nos morimos, amor, muero en tu vientre
que no muerdo ni beso,
en tus muslos dulcísimos y vivos,
en tu carne sin fin, muero de máscaras,
de triángulos oscuros e incesantes.
Muero de mi cuerpo y de tu cuerpo,
de nuestra muerte ,amor, muero, morimos.
En el pozo de amor a todas horas,
inconsolable, a gritos,
dentro de mi, quiero decir, te llamo,
te llaman los que nacen, los que vienen
de atrás, de ti, los que a ti llegan.
Nos morimos, amor, y nada hacemos
sino morirnos más, hora tras hora,
y escribirnos y hablarnos y morirnos.

Jaime Sabines

(Mestre, a qui li dec tot el que sé)

Això és tot, Mar. Espero, de veres, que t'hagi agradat.

Blocaire Invisible (Pistes V, VI, VII, VIII)

Miro què fas discretament, i
Atenta a cada moviment,
Redacto un petit informe de preferències.

El nom del teu blog es un pèl místic.

Tens una foto amb el teu nom.

Són 19 els que et segueixen!

Tot el que escrius es ple de sentiment.

Un pèl fàcil, potser?

Blocaire Invisible (Pistes I, II, III, IV)

Miro què fas discretament, i
Atenta a cada moviment,
Redacto un petit informe de preferències.

Ets dona.

T'agrada el mar.

Sota el signe del cranc vas néixer.

Tens ànima de poeta.

Un pèl fàcil, potser?

Mitja cigarreta

[inspirada per la Carme i els seus haikus, aquí en ve un de poc usual, a l'estil NeoPoeta]

Va marxar
com qui diu que va a comprar tabac:
per no tornar.

sé que mètricament no és exactament un haiku, però...]

Good night, and cover yourself up

[per a en Xexu

Ets aquí, amb mi,
ja no has de patir.

Busca allò que et falta,
equilibra la balança,
una porta s'obre quan una altra es tanca,
lluita per no ser un més
en la llista dels caiguts.

No et preguntes el perquè,
però dónes voltes al llit,
i només pots dir a la lluna,
"Tapa't, i bona nit...
ja n'hi ha prou per mi"

Però... ets aquí, amb mi,
ja no has de patir.

Torna el maig traïdor
i es quedarà un temps, m'ho ha dit,
però respira, respira,
i inspira, el món es mou,
allò vell és nou,
no pensis en demà
i agafa-ho tot al vol,
no agafis el paraigües si plou,
tenim assecadora a cobro revertido
i un company molt divertido,
noies, nois, poetes, gats,
una colla, tots plegats,
no et volem trobar a faltar.
I per això... ets aquí, amb mi,
ja no has de patir.

I algú que toca i escriu,
diu:

"It's hard to hear but it's true,
there's nothing you can do,
so smile, smile...

Tomorrow you can die
but now you're alive,
so smile, smile...

Come with us, it'll change
we are the second chance,
so smile, smile...

Keep on smiling, little man,
soon you're gonna understand..."

I molt prompte, recordant,
serà un malson distant...

c@ts

Posem-nos-hi tots plegats
Són aquí, ja han arribat,
ja tenim els premis c@ts!

Després de mesos d'intriga,
esperant el blog que predica
que els premis catosferencs són de tots,

(perquè mitja vida nostra son els blogs)
uns quans bloggers s'hi han posat i tot de cop,
arriba el premi que canviarà ta vida.


No només el pots rebre tu,
(i inflar-te d'orgull
d'haver sigut triat
per tots els lectors de c@ts),
sinó a la pròxima edició
tenir veu i tenir vot,
i triar el pròxim guanyador!

Posem-nos-hi tots plegats
Són aquí, ja han arribat,
ja tenim els premis c@ts!

¡JA TENIM ELS PREMIS C@TS!