Entenc els teus braços
ferms i bruns, plens
de suor de mariner,
si es que jo sóc la tormenta
que colpeja el teu vaixell,
i tu amb ulls salats
amarres les veles.
I com el mariner que,
un cop arriba la calma,
es mira el mar i se l'estima:
els teus ulls em fiten
des de l'altra banda del coixí.
Com si ens pertanyéssim l'un a l'altre.
6 comentaris:
buf...!
brutal. Preciós...
Encara més sense paraules..
Ets genial, Neo. Una crack i no és conya.
Petonet dolç de retrobament...
;¬)**
És un plaer tornar-te a llegir, i com sempre et dic, no sé què tenen els teus poemes que m'arriben, perquè els entenc, se'm fan perfectament entenedors. La teva metàfora deu estar en fase amb mi, no li trobo una altra explicació. Maco, molt maco, i a més no em queda cap dubte de que tu ets tormenta, hehehe!
:) aquests nois tenen raó, Neo...
un plaer tornar-te a llegir, per a mi també.
Aquest bar no el pots tancar mai Neo.Un plaer llegir-te de nou.
Una aabraçada
Aquest bar no el pots tancar mai Neo.Un plaer llegir-te de nou.
Una aabraçada
...traigo
ecos
de
la
tarde
callada
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
COMPARTIENDO ILUSION
NEOPOETA
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ZOMBIS,EXCALIBUR MASTER AND COMMANDER, LEYENDAS DE PASIÓN, BAILANDO CON LOBOS, ...
José
Ramón...
Publica un comentari a l'entrada