tu tienes un algo que me estremece,
un algo que me gusta,
que me revuelve.
Cuando nos muramos en horas enteras,
de suma importancia y ser,
cuenta con los dedos
mis centímetros y
enfunda mi alma en tus brazos.
Protégeme que me acerco
demasiado a mi misma,
que me asusto
si me veo de frente.
6 comentaris:
No crec que t'hagin de protegir de tu mateixa, això només ho pots fer tu, i la teva visió de cara tampoc no crec que espanti tant.
noia, ja et trobàvem a faltar!!
Quants dies, sí, sí que et trobàvem a faltar!
Bentornada!
Jo també et trobava a faltar!
Petons
Mencanta, ja no tinc paraules per deskriure el meu sentiment
"XeXu ha dit...
...i la teva visió de cara tampoc no crec que espanti tant.
Tot depèn de si es mira just al aixecar-se al matí o més tard!
Jajaja és grometa, m'agrada que hagis tornat a escriure. Tot i que si no arribo a passar-hi per casualitat, no me n'entero!
petons i abrassades (d'aquelles que cremen) des de Lleida!
Publica un comentari a l'entrada