Sembla que quan t'equivoques
caus a terra, i més enllà,
la boira fereix la pell,
i la brisa fa plorar.
I les llàgrimes que mullen
el coixí,
i lo sola que estaré
aquestes nits,
això, digues, qui ho sabrà?
Marxaré buscant l'ombra
d'algun edifci llunyà...
Quan t'han trencat el cor
tants cops, digues,
com es pot tornar a estimar?
5 comentaris:
El cor és un d'aquells òrgans amb capacitat per reconstruïr-se els cops que calgui. Sense cirugia però, això sí, amb ànims.
Queden les cicatrius però torna a bombejar amb força! Ja ho notaràs quan es dispari de nou! :)
Petons!
posant-hi valentia!
i amor! i això surt sol...
saluts i abraçades!
Doncs quan l'amor torni hi tornaràs a caure de quatre potes, perquè som així, i no se t'acabarà mai, per més errors que cometis. No li posis traves la propera vegada que aparegui, sempre se li ha de donar un cop de mà, no creus?
Es deixa d'estimar en algún moment? Es torna a estimar "igual" altra vegada?
Complicat, complicat...
Si estimes t'estimen... si t'enamores és diferent...
Publica un comentari a l'entrada