19 de juny 2009

El Cafè de Nit


Era la última en marxar. Sempre ho era. Potser per casualitat o potser perquè ella se les manegava per poder estar un moment a soles amb ell i dir-li "Adéu, Ernest, fins demà", just abans de fet l'últim glop de la tassa de cafè. Ell adorava aquests instants, els breus segons en què les seves mirades es creuaven... sentia que, encara que ella no en sabia res, d'ell, hi havia la boja possibilitat que saltés el taulell i el besés.
D'aquella nit, però, no passava. Quan la Dolça li va allargar la moneda de dos euros, ell li va agafar la mà, i mirant-la als ulls, li va cantar...
"Sempre el mateix final...
sola pel teu mal cap...
mai has sabut triar,
ja sé que no em coneixes,
però al bar on sempre menges
quan et poso el cafè
et veig tan trista,
que vull dir-te
que tinc la solució
per fer una mica veritat
tot el que havies somiat
quan eres jove!
Que tinc la solució,
la que per fi farà marxar
la mala sort dels últims anys
mira'm i esolta'm!
La solució sóc jo!"

Ella, simplement, va mirar-lo als ulls, va somriure, i li va dir "Adéu, Ernest, fins demà..."

(La cançó original, aquí -Els Pets, La Solució-)

15 comentaris:

kweilan ha dit...

Pobre noi. Mai podrà entrar dins el cor de la dona. M'ha agradat molt!

myself ha dit...

Quin poema més bonic :)
Bona història.

XeXu ha dit...

Molt ben trobat, és original. El final podia ser de moltes maneres, però crec que has triat la millor per fer un relat rodonet.

Clarissa Vaughan ha dit...

quanta valentia! :)

sargantana ha dit...

precios...
m'agradat molt!

zel ha dit...

A mi també m'ha agradat, un petit tresor, enhorabona...de moment no m'inspiro, jo...

Efrem ha dit...

Kweilan, o sí! El cafè és excitant, i sent cambrera segurament ella se'n pren, i si ell també, doncs, potser s'exciten, i sorgeix la flama! :P

Ai la primavera!

- assumpta - ha dit...

Ha fet el que li ha dit el cor. I aquest no falla.
Maquíssim!!!

Núr ha dit...

Ell ha estat valent i ella segur que no quedarà indiferent! Només hi està jugant una miqueta! hihihi

Bon relat! :)

Laia ha dit...

Ooooooh... a mi si em cantessin... :-P

Cèlia ha dit...

▒█▓▒▒▓█▓▓▓▓▓▓▓█▓▒▒▓█
▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒▒█▓▓█▓▓▓▓▓▓█▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒▒█▓▓██▓▓▓▓▓██▓▓█
▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▒▒█▓█▒▒▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒█▓▓▒▒▓▒▒███▒▒▓▒▒▓▓█
▒▒▒▒▒█▓▓▒▒▓▒▒▒█▒▒▒▓▒▒▓▓█
▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓▒▒▒▒▒▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓███▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒█▓▓▓█▓▒▒▒▒▒▒▒▒▒▓█▓▓▓█
▒▒██▓▓▓█▓▒▒▒██▒██▒▒▒▓█▓▓▓██
▒█▓▓▓▓█▓▓▒▒█▓▓█▓▓█▒▒▓▓█▓▓▓▓█
█▓██▓▓█▓▒▒▒█▓▓▓▓▓█▒▒▒▓█▓▓██▓█
█▓▓▓▓█▓▓▒▒▒▒█▓▓▓█▒▒▒▒▓▓█▓▓▓▓█
▒█▓▓▓█▓▓▒▒▒▒▒█▓█▒▒▒▒▒▓▓█▓▓▓█
▒▒████▓▓▒▒▒▒▒▒█▒▒▒▒▒▒▓▓████
▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▒▒▒▒▒▒▒▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓█▓█▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒████▓▓▓▓▓█▓▓▓▓▓████
▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓▓▓█▒█▓▓▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒████████▒▒▒████████
Pasa este osito a las personas qe quieres muchisimo y no quieres que cambien nunca. (espero recibir el osito).

Si recibes entre 2-4 ositos te quieren
Si recibes entre 4-8 ositos te quieren mucho
Si recibes entre 8-10 ositos te quieren muchiiiisimo

Pd40 ha dit...

Oooh, aquesta noia no té sentiments? Hombreee, li diu tot això i sols se li acut dir 'fins demà'? Li agrada fer patir, oi?

Ramon ha dit...

Estic segur que acabarà bé... Doneu-li temps a la noia!!!
Estaria be per fer-ne el videoclip

Nymnia ha dit...

Ostres! Quina casualitat! A mi també m'ha inspirat a una cançó dels pets, el dibuix del relat! No la mateixa, això ja seria massa. Però llegint-te m'he enrecordat que quan sentia aquesta cançó sempre m'imaginava el moment esperant que el cambrer s'atrevís a dir-li el que tu has tornat real en el relat! Moltes gràcies!

Pd. Com diu el xexu, has fet un final rodó, però de sempre escoltant la cançó havia pensat que allò important era que ell s'atrevís a dir-li... un petonàs!

xènia ha dit...

La solució sóc jo...!

em recorda a una cançó de Joe Dassin.. les petits pains au chocolat...
cada matí ell comprava croissanets de xocolata.. la pastissera li somreia, però ell no la mirava.. però ella era molt maca, ..
total que resulta que el paio era miop i ella li regala unes ulleres i van ser feliços i van menjar molts pastissos...

no té gaire a veure amb la cançó aquesta, cert... però em recorda una mica a l'Ernest