26 d’abr. 2009

So what?


Em fa por intentar esbrinar-ho,
em fa por saber si ho és,
em fa por poder sentir-te
i no tornar a fer-ho més.
Em fa por que vingui el mal
i em fa por quan ja ha parat,
em fan por les medicines,
em fa por el que no ha passat.

No vull sentir que el temps s'acaba
ni que em queden coses per fer,
encara no vull escriure el final de la història
encara no sé si deuré.

8 comentaris:

Sergi ha dit...

Uf, aquests poemes no es poden comentar, em deixes compungit, no sé si s'ha d'entendre el que dius, i en realitat, no sé si ho vull entendre.

Carme Rosanas ha dit...

Neo... so what?

Cèlia ha dit...

Neo, tu o algú proper?
El poema m'ha deixat molt compungida...

Laia ha dit...

:( No m'agrada...

ja m'entens el que no m'agrada... no parlo del poema. La sensació... m'has deixat amb mal rotllo... espero que no sigui res, ni tu ni ningú del teu voltant... Una abraçada ben forta i molts ànims

Joana ha dit...

Sigui o no sigui hem de ser valents.
No sabem el que el temps ens portarà. Negar-ho tampoc soluciona el mal.
Una abraçada! i bentornada!

NeoPoeta ha dit...

Haig de fer el cor fort, anar al metge, fer-me anàlisis... No sóc creient, però prego perquè no sigui... per que no sigui càncer.

Gràcies a tots

J.M. ha dit...

Siga com siga, estima.
Un bes fort.

Anònim ha dit...

Què et passa, princesa?