Em fa por intentar esbrinar-ho,
em fa por saber si ho és,
em fa por poder sentir-te
i no tornar a fer-ho més.
Em fa por que vingui el mal
i em fa por quan ja ha parat,
em fan por les medicines,
em fa por el que no ha passat.
No vull sentir que el temps s'acaba
ni que em queden coses per fer,
encara no vull escriure el final de la història
encara no sé si deuré.
em fa por saber si ho és,
em fa por poder sentir-te
i no tornar a fer-ho més.
Em fa por que vingui el mal
i em fa por quan ja ha parat,
em fan por les medicines,
em fa por el que no ha passat.
No vull sentir que el temps s'acaba
ni que em queden coses per fer,
encara no vull escriure el final de la història
encara no sé si deuré.
8 comentaris:
Uf, aquests poemes no es poden comentar, em deixes compungit, no sé si s'ha d'entendre el que dius, i en realitat, no sé si ho vull entendre.
Neo... so what?
Neo, tu o algú proper?
El poema m'ha deixat molt compungida...
:( No m'agrada...
ja m'entens el que no m'agrada... no parlo del poema. La sensació... m'has deixat amb mal rotllo... espero que no sigui res, ni tu ni ningú del teu voltant... Una abraçada ben forta i molts ànims
Sigui o no sigui hem de ser valents.
No sabem el que el temps ens portarà. Negar-ho tampoc soluciona el mal.
Una abraçada! i bentornada!
Haig de fer el cor fort, anar al metge, fer-me anàlisis... No sóc creient, però prego perquè no sigui... per que no sigui càncer.
Gràcies a tots
Siga com siga, estima.
Un bes fort.
Què et passa, princesa?
Publica un comentari a l'entrada