Premi Symbelmine

Gran ha sigut la meva sorpresa quan, després de dinar, m'he posat a revisar els comments del blog i m'he trobat que la Cèlia m'avisava d'això.

És el priemr premi que rebo i estic francament mol, i molt contenta, i molt honorada d'haver-lo rebut d'una persona que tinc en gran estima, i amés, que ve acompanyat d'aquestes paraules: "Per la NeoPoeta, de El bar dels poetes, perquè tots els poetes necessiten un lloc per trobar-se i poder parlar tranquil·lament, amb més o menys passió, amb més o menys dolor, amb més o menys esperança (o desesperança) de l'amor, de la mort i de la vida. I perquè en aquest bar m'hi trobo rebé. Gràcies NeoPoeta!"

“Symbelmine són aquelles flors, que segons Tolkien, creixen damunt les tombes dels Reis Rohirrin. Flors, també conegudes com a “no m’oblidis”.

La idea és atorgar aquest premi en agraïment als blocs, premiant el seu treball i com a motiu per estrènyer encara més els llaços existents. Per que així, no ens oblidem d’aquells blocs que cada dia fan que vulguem seguir fent allò que fem

Les normes d’aquest premi són:

1) Escollir 7 blocs que per la seva qualitat, afinitat o altre raó, hagin aconseguit establir un vincle que desitges reforçar i premiar-los amb un premi i enllaçar-los.
2) Escriure un post, mostrant el premi, citar el nom del bloc que l’ha concedit i notificar-ho amb un comentari als escollits.
3) Opcional: Exhibir el premi al bloc

Jo sóc nova i conec realativament a poca gent, així que donaré els premis a qui bonament pugui i encara no hagi sigut guardonat amb el magnífic Premi Symbelmine.

1.- El primer premi va per la meva estimada Xènia, de Callvuquirque. Per a mi és una persona molt especial, ja que va ser la primera "desconeguda" que passava per el meu bloc (encara no sé d'on em va treure), la primera persona que em va agregar a les seva llista de "blocs preferits", i totes aquestes petites tonteries que són tan importants quan estàs començant. Li vull donar les gràcies per treure'm la por a congeniar amb els altres bloggers, per fer-me tan feliç amb els seus primers comentaris (recordo especialment un que em va fer fer un bot al cor, en el que deia que estava fent tard perquè s'havia quedat llegint les meves poesies, i això em va fer molt feliç), en resum, que vull donar les gràcies a la Xènia per tot el que ha fet per mi, perquè me l'estimo molt, i perquè se'l mereix!

2.- La Laia, i el seu El Cau de les Nerèides, on hi passo tantes hores, en part perquè m'hi sento identificada, en part perquè m'agrada com escriu, i en part perquè m'agrada el què hi escriu. Tinc la sensació que podria ser la meva germa i això m'encanta :)

3.- En Red Pèrill, que viu al Planeta Crunch, i és una gran truja estereotipada, però per sobre de tot té una caixa de fusibles que estalviarien molts maldecaps a un carnisser novatu. perquè en Red és el suegru que mai he volgut tenir, la cosina que es casa durant les teves vacances perquè no vagis a la boda i per descomptat, el pianista que em toca totes les tecles. Jeje.

4.- El quart va per Té la mà Maria, que a vegades es queixen sobre el món, a vegades ens ensenyen fantàstiques imatges d'autors que desconeixiem, a vegades ens fan reflexionar, però sempre, sempre ens fan millors persones. Per això, moltes gràcies Te la mà Maria!

5.- Aquest va per Can Piritione, on La iaia té caspa, per fer-me passar tan bones estones, per fer-me desenvolupar un odi plenament fonamentat envers la Marina Rossell, per fer-me riure quan més ho necessito, i per fer-me una persona més interessant en totes les festes gràcies als tres millors acudits del món. Gràcies per les estones de riure!

6.- També n'hi ha un per l'Uribetty, company poeta de Pa Sucat amb Oli, que com a poeta ens obre les portes al seu cor sovint, ens fa més sensibles i que a mi, particularment, sovint em fa somriure, tant amb els llavis com amb el cor. Moltes gràcies, Uri ;)

7.- I finalment, el setè pero no per això menys important, en Jeroni Maleuff, que tot i néixer clínicament mort va encetar el blog L'home que no sabia riure, on ens fa passar una miqueta de por, però molt sovint ens fa barrinar i pensar, ens fa una miqueta de riure (excepte a l'home que no en sabia), però sempre amb una destresa impressionant per unir paraules en frases, i frases en textos, i ser aquests textos d'allò més exquisit que he llegit mai.

I per acabar, donar moltíssimes gràcies a la Cèlia per aquest magnífic regal. Ets tot un sol, vals tot un món!