Roba'm l'amor una vegada i una altre.
Sopem un Chester.
Obvia la constel·lació dels meus mugrons.
Oblida la teva feina.
Mira'm una flor.
Besa'm als ulls.
Fuma't la meva ànima.
Queda't les responsabilitats.
Fes-me fideus i sushi.
Estudia les meves caderes.
Això és un crit desesperat d'amor.
Feia molt que no en posava un amb trampa...
És d'aquells de relacionar colors i seleccionar el text!
És d'aquells de relacionar colors i seleccionar el text!
10 comentaris:
Mmm, no hauries d'haver posat l'aclariment. Jo ho he descobert instants abans de llegir-lo. Però queda bé de les dues manera, no? Fins i tot de les infinites maneres.
No t'enfadis amb mi, Neo. Potser sé que és qüestió de l'edat.
M'encanta els desaparellaments aparellats!
molt bona aquesta :)
quasi prefereixo el petit surrealisme dels desaparellats ;)
Queden bé els desparellats! Molt xulo!
M'agrada més desaparellat, Neo poeta :) és dolç i tendre i al mateix temps eròtico festiu!
אין כמוני, אני ואפסי עוד
La vista ja et dur a fer els aparellats ... molt ben trobats, però els desaparellats ... també tenen el seu propi encant!
Crec que els dos estan molt ben triats !
Bon cap de setmana pel bar !
Tot amor és desesperat. Tot amor té colors que, de vegades, es confonen o es relacionen amb moments, que es relacionen amb olors o ...
Tot amor es neuròtic.
O no?
Per cert, a pesar de no suportar massa bé l'olor de les dones que fumen, eixa imatge em resulta d'un erotisme irresistible.
Xexu, m'ho vaig currar perquè quedessin bé de les dues maneres, m'agrada el resultat, i m'agrada que us agradi!
Gràcies Cèlia!
Si, una mica de surrealisme dóna un toc especial a la vida, oi ballarina?
Merci, Carme ;)
M'agrada el terme eròticofestiu, Montse, i celebro que t'agradi!
Josep, m'agradaria pdoer-te entendre!
M'hi vaig estar una estoneta, -assumpta-, perquè quedés be de les dues maneres!
Jeronia, amor i neuròtic serien sinònims si no fos perquè amor és un nom i neuròtic un adjectiu, que si no... ;) I si, a mi també m'agrada la imatge
Publica un comentari a l'entrada