20 d’oct. 2008

Nostàlgia


Ha! I deien de la tardor i els poetes...

No saben quantes coses
volen amb cada fulla que cau.
Cada instant, cada segon
explosions de sentiments i jo
(jo poètic, s'entén)
que no sap com expressar-ho,
mor en un silenci frustrant.

Ha! I deien de la tardor i els poetes...

No és la calor
o la llum, o el color de les fulles
o els arbres
majestuosos, que es despullen poc a poc,
o la brisa, l'olor de castanyes i foc,
que encisa cors i ventres.
No.

És la tristesa, la melangia,
la decadència que provoca
el saber que s'acosten temps més freds,
¡que aquestos són els últims
rajos càlids de sol!
que tot s'acaba i,
en fi,
la nostàlgia ens devora.

Ah! Deien de la tardor i els poetes...

... i tenien tanta raó.

5 comentaris:

Jeroni Maleuff ha dit...

M'encanta la tardor i els esquelets despullats del arbres i els passeigs sota una pluja sense consol i llegir versos a la vora d'una tassa de xocolata calenta.

NeoPoeta ha dit...

La tardor és això i molt, molt més...

Efrem ha dit...

bonic

Jeroni Maleuff ha dit...

I tant.

NeoPoeta ha dit...

Gràcies :)