14 de jul. 2008

De tornada


Sento que sóc de tornada
de tot arreu.
El camí fet ja és passat
i sobre les meves passes
recorro el camí que un cop vaig fer.

Miro endevant
i només veig allò
que un cop vaig deixar enrere,
desitjant no tornar més,
i busco
busco,
dins meu,
el dolor que impulsà la meva marxa.

Hi és. Oi tant,
si hi és.
Perquè, doncs,
soc altra volta
plantat i sol,
davant dels esbarzers
que un dia em veieren marxar?

Sóc on sóc (i em dol)
per no haver sabut jugar
les cartes adequades.
Per haver perdut la partida
que tant desitjava guanyar.

I si torno no es per gaudi,
ni tan sols per necessitat,
torno perquè allà on anava
es va esvaïr en jo arribar.

M'acompanyen els peus nus
i la meva ombra.
No tinc res més a declarar.

1 comentari:

XeXu ha dit...

Ets molt jove per pensar que estàs de tornada de tot. Però potser aquesta és una de les vegades que no parles de tu.