Prou gran per entendre-ho
massa petit per evitar el mal.
Jo l'ajudaré a passar-ho,
i li eixugaré els ulls
quan no hi vegi de tant plorar.
I durant les primeres nits
que el pare no hi sigui
seré jo qui l'acompanyarà
al llit.
Potser li llegiré un conte.
I els caps de setmana
amb el monocicle sota el braç
i la PSP a la mà
pujarem a aquella casa del turonet
que al cap d'un temps
sabrem anomenar "Casa del pare"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada