Cara de fill de puta

L'home que trenca
les entrades del cinema
té cara de fill de puta.
I em posa a mil.

Cada cop que em mira
i li pinto aquell somriure
al rostre, que no té,
com si em digués
"Sí, nena, ets meva"
ens fantasiejo
als lavabos migs bruts
que els assalariats netejen
cada vespre,
i ell empenyent-me contra el mur
i jo llepant-li la suor del pit
i ell que apreta
i jo que crido
i ell embesteix
i jo defalleixo
i somio que m'omple els forats
amb la seva verga grossa i dura
el maleït home de les entrades,
amb cara de fill de puta...

Però mai no passa res
simplement trenca l'entrada
i em diu que pugi escales amunt.

El que ell no sap
es que cada nit
l'espero al meu llit
amb l'entrecuix tot mullat...



[ui, algú deu haver encès la calefacció al Bar dels Poetes... :)]