18 de maig 2008

Metro


L'altre dia
un músic d'aquests del Metro
tocava aquella cançó
els quatre primers acords
de la qual
no vaig identificar.

Però quan va començar
Something in the way...
Vaig recordar-ho tot.
Les harmonies dels nostres cossos
Els ritmes dels nostres batecs
Aquella simfonia de sentiments...

No tenia ni un duro.
Però hagués cobert aquell
simpàtic, artístic, fantàstic,
màgic músic del Metro,
amb una tonelada d'or.

Perquè em va recordar
tot el que t'estimo.

2 comentaris:

kena ha dit...

potser al músic del metro
li serveix més que el munt d'or
el que la seva cançó
t'hagi fet recordar l'amor..

Anònim ha dit...

Sempre és necessari recordar els moments bons. Si aquests han existit, en podem inventar d'altres semblants.