Vaig voler creure que la lluna em seria fidel...
...però també em va enganyar, amagant-se rere un arbre.
I mentre busco la manera d'escapar
del cruel destí i del pas del temps
tu em passes pel costat i em somrius...
I em destrosses les defenses, i els esquemes
i tot allò que m'havia de servir per refer-me.
Desitjo que t'en vagis lluny d'aquí, lluny de mi...
...però desitjo mil vegades més que et quedis per sempre més al meu costat.
...però desitjo mil vegades més que et quedis per sempre més al meu costat.
3 comentaris:
Quan algú t'ha fallat, costa poder tornar a confiar en ell, ja és més per tu que no pas per l'altra persona.
Un petó.
mmm...
saps que sense llegir-ho, intuia el petit peu de pàgina aclarint que en realitat el q vols és natre cosa?
que maca la foto!
Mekagüen el amor
Publica un comentari a l'entrada