sobre la fulla que es mou
per el vent que ve
de la muntanya que es
una ombra a l'horitzó que es dibuixa
quan miro lluny
cap a on tu has marxat...
I de sobte un figura retallada
sobre el fons roig
(només et manca el barret de cowboy,
com un Llanero Solitario)
i em pregunto altre cop si seràs tu
qui ve al meu encontre...
aquí, al meu bosc de solitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada