13 d’oct. 2007

Ser el que no es pot ser

La mort com a màxima aspiració.
Tan lluny d'ella, o tan a prop.
Un tall.
I adéu.
O esperar anys i anys
a ser consumit lentament,
com una flama que mai es cansa.
I buscar en la foscor
la petita llum
que fa somriure.
I la seguretat d'estar fent allò
que està bé. O no.
O aconseguir en la llum
el punt de foscor
que fa trontollar.
I la seguretat de voler allò
que mai es pot tenir.
Ser el que no es pot ser.
Buscar el que no es pot trobar.
Lluitar per allò que ja s'ha perdut.

NeoPoeta