14 de set. 2007

Bucòlicament melancoliosa...

Paraules que se les endú el vent
Mirades que ja no tornen,
Sons que al silenci es fonen,
Records que el cor encén.

Mai més flors i violes
Per al cor dos cops trencat,
No aigua tèbia al gat escaldat,
No patiment a les noies soles.

Són les coses de la vida,
Cors trencats, relacions mortes,
Sentiments durs, persones fortes,
Cap àngel tocant la lira.

Les coses de la vida,
NeoPoeta

Firmat bucòlicament,

NeoPoeta

2 comentaris:

Eva ha dit...

ei!!! benvinguda al món blocaire (sóc la radio_song) jejeje jo aviat farà 3 anys que tinc blog.... es tot un món això....bona idea aquesta de tneir un blog de poesia...a seguir endavant!

Aleix Salvans ha dit...

Ei! Vols que passi i passo raudo y veloz... no com tu, q et dic q et conectis i ni cas ¬¬' xD

No li facis cas al meu blog, el vaig fer per la assignatura d'informatica de la uni xD

És maco el poema... pero des del meu punt de vista de critic literari... el "No" del "No patiment a les noies soles" no queda un pèl estrany? Potser amb un "Prou"... no sé eh? Si et molesta q fiqui el nas als poemes mu dius :$

Un petóoo!

PD: /iarma