Asseguda a la butaca del bar penso en el que m'envolta.
Però a vegades és més important el que hi ha dins.
Si el que hi ha a dins no funciona, l'imatge que rebem de la realitat es distorsiona, queda afectada per un judici erroni, degut a els nostres dimonis interns. On es troba la porteta que duu als engranatges de la nostra ment? Però a vegades el problema no és allà...
No exactament.
Científicament comprovat que les emocions, els sentiments, l'amor, neixen al cervell... però és el cor el que batega més ràpid mquan les mirades es troben, és el pols el que s'accelera quan les pells freguen accidentalment l'una contra l'altre, i és la sang la que bull quan sentim la seva veu... A vegades l'amor no és més que la debilitat davant una mirada...
Firma desorientada,
NeoPoeta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada