Teva, teva...

Em sento com buida,
Com si faltés alguna cosa que no hi ha sigut mai,
Com si per alguna raó que escapa al meu cor,
Marxessis en silenci.

Tens estels a la mirada,
Que no es meva, que no és teva.
Que per molt que jo sigui teva tu no em voldràs.
Que sóc de ningú, com el cel, com la nit.

Sóc com les nits que cauen,
Sóc com les llums que s'apaguen,
Sóc el final del que no passarà,
Sóc el principi del que mai no vindrà.

Amb un somriure et recordo somrient,
Recordo cada moment en que era amb tu i no hi érem...
No sé si va ser un somni o va ser veritat,
Ara ja m'és igual, pero no ho puc esborrar.
Un estel m'ha fet recordar que sóc teva.

Teva, teva...
NeoPoeta

Firmat tremolant...

NeoPoeta

P.D.:
"- Però no havíem quedat que deixaries de sentir quan comencés el curs?
- Sí, sé que t'ho havia promès... Però no puc. Tu pots?
- ... No.
- Ja m'ho pensava."