18 de gen. 2010

#44

Passion, de kalgeo
Ansío ser por fin
carne de tus brazos,
que me encuentres sola
en el viento de la noche,
en los susurros,
en las almas que no callan,
que me hagas de tierra,
que te haga de agua,
que nos fundamos en barro,
en lodo viscoso,
en uno solo, en un charco,
a ras de suelo,
Tu. Yo.

Te busco y aunque no estás,
te imagino, te dibujo con mi aliento,
tu piel como se eriza,
como me sientes sobre ti,
como el universo vacila
en el punto que no estamos
y deberíamos estar,
y cómo las esdrújulas se escapan
dejándonos a solas
con nuestro diálogo monosilábico,
entrecortado, fogoso y pasional.

10 comentaris:

Gerni ha dit...

Las esdrujulas que escapan i l'analogía del lodo són realment bons! No se si és teu o no però el poema m'ha agradat ^^

Carme ha dit...

Sí que és bo, Neo, m'agrada molt!

myself ha dit...

M'ha fet molta gràcia lo de las esdrujulas que escapan. Molt bo.

Gèlid Congèlius ha dit...

Mira, et seré franc. Deixant de banda els comentaris i les lloances que s'acostumen a fer en aquests llocs (blogs, flickr, fotolog, etc.) on la gent, alguns cops, amb ànim de dir "et dic coses boniques, per a que després vinguis a visitar el meu espai, i me'n diguis també" et carrega d'afalagaments...

... i també, tenint en compte que la poesia a mi mai m’ha dit res en especial...

... he de dir, que aquest poema m’ha encantat, és preciós. De tot cor. Suposo que una poesia et transmet més sentiment quan el comparteixes, però com ja he dit, mai m’ha comprés massa bé.

En fi, només era això. Ah, i per satisfer una mica la meva curiositat anònima. Puc preguntar-te d’on ets? Si tingués feisbuuc, suposo que ho veuria al teu perfil... però no és el cas.

Stel ha dit...

em deixo veure per aquí per socialitzar-me una mica en l'àmbit dels blogs
no tinc resistència
ja no sóc antisistema com abans
què està passant?

Dani Clemente ha dit...

De las esdrújulas hasta a los monosílabos, el poema desborda sensualidad y fogosidad
un abrazo

NeoPoeta ha dit...

Si, Gerni, tots els poemes que escric aquí son meus :)

Carme, com sempre, moltíssimes gràcies.

Vaja, myself, si que han tingut èxit les esdrújulas... :)

Gèlid, no ets conscient de lo feliç que em fas amb el teu comentari. Jo penso que en el fons tot poeta vol sensibilitzar davant la poesia a tots aquells que no els hi agrada... que t'hagi agradat, vaja, tot el que m'has dit... no sé si hi ha una altra manera de fer-me tan feliç :) Sóc del Maresme, però visc a Terrassa

Stel, ja no ets una punkita antisociata :(

Muchas gracias, Dani, me alegro que te guste :) Un beso para ti también ;)

barbollaire ha dit...

és refumudament bo, Neo.

És ple d'imatges impressionants, en blanc i negre, sensuals...

m'encanta

amb el teu permís, un petoent dolç ;¬)*

fanal blau ha dit...

Neo,

un poema com diu en barbollaire "refumudament bo"!
jo li afegiria un excel·lent!

paraula de comprovació: bessesse

NeoPoeta ha dit...

barbollaire, moltes gràcies pels afalacs i pels petonets! Tot un honor venint de part teva! Molts més petonets per a tu :)

fanal blau, moltíssimes gràcies! Quantes paraules boniques :) Un petó