Quan tornaràs a tocar-me
aquella cançó?
Quan tornaràs a besar-me
com aquell cop?
Quantes copes passaràn
abans de beure el foc?
Serem la nostre song,
aquelles notes de passió,
la melodia d'una antiga cançó...
el blues d'un bell record.
Quines nits esperen
al teu llit desfet i moll?
Quins petons expecten
de tornar a tastar el meu coll?
Quines carícies volen
recórrer mon cos de nou?
Serem la nostre song,
aquelles notes de passió,
la melodia d'una antiga cançó...
el blues d'un bell record.
T'espero viva entre llençols,
buscant l'amor que em dóns quan vols,
ets un etern i bell malson...
el meu blues d'un bell record.
8 comentaris:
Fascinant!
No coneixia aquest bloch.
Ens llegim!!
No es pot viure sempre esperant i de records. Això és una cosa que estic aprenent... però no vegis com costa.
te rao en xecu
pero potser el que ha de venir es millor que el pasat
em d'estar alerta
petons maca
sembla una cançó...
Hola.
M´ ha agradat molt trobar-me aquest blog passejant per internet.
Es molt bo aquest poema, molt emotiu y apassionat.
M´ha agradat molt.
Et seguiré llegint.
Una abraçada
Joan
Cada persona té una cançó que la fa estremir.
realment un blues...
li posem la veu de Billie Holiday surant per damunt d'un saxo?
és preciós. Amb força. Sensual.
Petonet dolç, nina
;¬)*
Accídia, encantada de que m'hagis trobat, i jo a tu al seu torn! Ens llegim ;)
XeXu, fa tant de temps que visc així que no sé si sabria fer una altra cosa!
Si que hem d'estar alerta, sargantana...
Ho serà, xènia... Ho serà.
Joan, realment me n'alegro, que t'agradi el bloc. Passaré pel teu, ens llegim!
A mi n'hi ha massa que em fan estremir, marta...
Bé, barbollaire, jo havia pensat de posar-hi la meva veu, però ja ho veurem...
Publica un comentari a l'entrada