5 de gen. 2009

Blocaire invisible '08/'09

He tingut la sort de ser la blocaire invisible de la Mar, la responsable del magnífic Bocins de Lluna.

Hagués sigut més fàcil si m'hagués tocat un blog que feia temps que seguia, però de totes maneres, espero que li agradi el regalet. Això, Mar, és per a tu.


Imatge per a l'encapçalament:

T'he fet una imatge per a l'encapçalament del teu blog. Pots posar-lo si vols, però no et sentis obligada a fer-ho!



Recull de poesia invisible (seleccionar per a accedir-hi)


El Mar

El mar que t'acaricia,
Mar,
te el gust suau d'una llàgrima,
el fred dolç d'un peu aliè,
el tacte humit d'un bes-passió,
la remor intermitent del batec,
l'olor ideal per al capvespre,
i el color més bell que hagis vist mai.

L'Amor

Es quan beso que t'absorbeixo,
es quan toco que et dibuixo,
es quan ploro que t'enyoro,
es quan dormo que et somio
es quan abraço que et sento,
es quan miro que et descobreixo,
es quan canto que t'alabo,
es quan visc que t'estimo,
i quan no t'estimo,
es que no visc.

El Sexe

Com l'onada que va i torna,
o la serra de tallar,
tu et mous sobre ma panxa,
tu em portes a volar.

A caricies m'abandono,
m'abandono al teu encant,
acaricies el meu rostre,
i l'amor ens va encalçant.

I la passió que ara ens mata,
i que al matí ens reviurà,
torna cada nit caiguda,
i amb el sol traïdor, s'envà.

Sóc Seshat, sóc ta deesa,
faig l'amor amb la mirada,
sento, escric, desitjo, toco,
estimo per ser estimada.

Els Sentiments

Volen per dins la panxa,
o escalfen una mica el cor,
pujen,
s'encallen a la gola,
els vols treure o vomitar,
no saps com fer-ho
i plores,
sola i amagada,
t'oculta la pantalla
i a través hi sents.

Un pirata que navega
avui fa el paper de cor,
i cada port que atraca,
és sentiment, no port.

No t'encallis, dolça ona,
en un sol sentiment.


T'he fet, també, una tria musical. Són tres cançons amb una temàtica comú: el mar. Espero que t'agradin (i si ja les coneixes, recordar-te-les)


By the sea - Musical Sweeney Todd


En el muelle de San Blas - Maná


A prop del mar - Sau


I per acabar, vull regalar-te la meva poesia preferida... perquè tu la puguis regalar.

NO ES QUE MUERA DE AMOR, MUERO DE TI....

No es que muera de amor, muero de ti.
Muero de ti, amor, de amor de ti,
de urgencia mía de mi piel de ti,
de mi alma, de ti y de mi boca
y del insoportable que yo soy sin ti.

Muero de ti y de mi, muero de ambos,
de nosotros, de ese,
desgarrado, partido,
me muero, te muero, lo morimos.

Morimos en mi cuarto en que estoy solo,
en mi cama en que faltas,
en la calle donde mi brazo va vacío,
en el cine y los parques, los tranvías,
los lugares donde mi hombro
acostumbra tu cabeza
y mi mano tu mano
y todo yo te sé como yo mismo.

Morimos en el sitio que le he prestado al aire
para que estés fuera de mí,
y en el lugar en que el aire se acaba
cuando te echo mi piel encima
y nos conocemos en nosotros,
separados del mundo, dichosa, penetrada,
y cierto , interminable.

Morimos, lo sabemos, lo ignoran, nos morimos
entre los dos, ahora, separados,
del uno al otro, diariamente,
cayéndonos en múltiples estatuas,
en gestos que no vemos,
en nuestras manos que nos necesitan.

Nos morimos, amor, muero en tu vientre
que no muerdo ni beso,
en tus muslos dulcísimos y vivos,
en tu carne sin fin, muero de máscaras,
de triángulos oscuros e incesantes.
Muero de mi cuerpo y de tu cuerpo,
de nuestra muerte ,amor, muero, morimos.
En el pozo de amor a todas horas,
inconsolable, a gritos,
dentro de mi, quiero decir, te llamo,
te llaman los que nacen, los que vienen
de atrás, de ti, los que a ti llegan.
Nos morimos, amor, y nada hacemos
sino morirnos más, hora tras hora,
y escribirnos y hablarnos y morirnos.

Jaime Sabines

(Mestre, a qui li dec tot el que sé)

Això és tot, Mar. Espero, de veres, que t'hagi agradat.



10 comentaris:

assumpta ha dit...

Molt bonic, Poeta !
I la màgia d'anar troban les poesies ocultes, també està molt i molt bé !!!
Bon any 2009 i que els reis et segueixin duent il·lusió com la que sempre aportes !

Eli ha dit...

Benvolguda Neo....
Caram, veig que vares filar ben prim i ho vares encertar... Doncs au, ja pots passar per casa a buscar el teu regalet.
Espero que t'agradi!
:-D

mar ha dit...

ooooohhhhhh!!!!!
moltes i moltes gràcies!

un regal preciós!!!
i ple de poesia i música i de ... bocins de lluna!!!

gràcies mil gràcies!!!!

veig que has sabut trobar el que m'agrada!!!

un petonet i una abraçada!

mar ha dit...

eeeiiii!!!
que havia vist només una part del regal!!!
ara he vist l'invisible!!!!
m'ha costat, eh???
precioses les paraules que has escrit i has imaginat per a mi...

un altre petó d'agraïment id'emoció per haver-te conegut...

Carme Rosanas ha dit...

Neo, que xulíssim això dela poesia invisible! Em meravella com sabeu fer tantes coses!

Un regal mooolt bonic!

myself ha dit...

Unes poemes preciosos Neopoeta... m'ha agradat sobretot això:

Volen per dins la panxa,
o escalfen una mica el cor,
pujen,
s'encallen a la gola,
els vols treure o vomitar,
no saps com fer-ho
i plores,
sola i amagada,
t'oculta la pantalla
i a través hi sents.

Quina delícia!

mar ha dit...

Hola...
llegeixo i rellegeixo el regal...
encara l'estic païnt...
hi ha molta feina aquí, eh?
estic encara sense paraules...
continuo assaborint les paraules... la música... els poemes... l'encapçalament...

tot una meravella!
Pots fer una visita a casa meva hi ha un petit agraïment per a tu.

Una abraçada (de les de debò)

Cèlia ha dit...

Ei, neo, quina xulada! Invisible l'amistat i la poesia, com m'ha agradat!

khalina ha dit...

Un regal preciós!

Quina bona idea la poesia invisible!

El veí de dalt ha dit...

Vaja currada! Un descobriment el Sabines...el llegirem!