[cum venis, ego laeto
Si vens, si tornes
possiblement els núvols
no marxaràn.
Si tornes, si vens
els dies dolents
no desapareixeran
Si vens, si tornes,
les sordes nits
no seran menys solitàries
Però si tornes,
si mai vens un altre cop,
imaginaré el sol darrere els núvols,
els dies dolents seràn millors,
i a les nits tornaré a somiar amb tu.
Si vens, si tornes,
no seré feliç.
Però em faltarà menys per ser-ho.
possiblement els núvols
no marxaràn.
Si tornes, si vens
els dies dolents
no desapareixeran
Si vens, si tornes,
les sordes nits
no seran menys solitàries
Però si tornes,
si mai vens un altre cop,
imaginaré el sol darrere els núvols,
els dies dolents seràn millors,
i a les nits tornaré a somiar amb tu.
Si vens, si tornes,
no seré feliç.
Però em faltarà menys per ser-ho.
1 comentari:
Ei, a qui estimes, ¿a ell (o ella), o a la teva melancolía? xd Tranquila que sol pasar, bo per cert
Publica un comentari a l'entrada