Silenci
Des de cada racó de la meva ànima
trancada, que s'escapa pels forats.
I m'envolta, i m'ofusca, i em poseeix.
I m'omple de fúria i de ràbia.
I m'entristeix i em destrossa.
I em mata.
I torna a sortir
Silenci
Què són les paraules que no hi són?
Foscor
Des de la cantonada de cada llàgrima
robada, que cega els ulls horroritzats.
I em tanca, i em separa, i em desplaça.
I em buida de tot contingut.
I m'encarcela i em destrossa.
I em mata.
I torna a sortir.
Foscor
Què és tota la llum robada?
Sentiments
Des de cada part del meu cos
estèril, que em converteixen altre cop.
I em mullen, i m'abracen, i m'apunyalen.
I em despullen de tot el que sóc.
I em castiguen i em destrossen.
I em maten.
I tornen a sortir.
Sentiments.
Què són els que controlen tot el que som?
Shht...
NeoPoeta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada