25 de març 2012

Ets difícil, fonedís,
te m'escoles entre els dits
com aigua calenta,
aixeques un mur i em mires,
desde darrere.

Uns ulls freds
que ja no sé llegir,
ja quasi ni em parles
ni em rius.

I el pitjor de tot serà
que mai tindré prou valor,
mai, mai, mai de mai
ho sabràs.

1 comentari:

XeXu ha dit...

Si no ho dius és com si no fos veritat, no val la pena guardar-se les coses.